..:Mallemex:.. Equip Geocatxer Català

                                                           
#19#
Emma i Guillem Exploracions ho ha tornat a fer!!!.
Després de agafar una pista forestal que "en teoria" ens deixava a l'aparcament, al cap de poc hem vist que no era la correcta ja que amb el nostre cotxe no es podia passar. I que em fet? En compte de llençar la tovallola, hem deixat el cotxe arramblat al costat, ens hem baixat del cotxe i pista amunt!!!. I vet aquí, que després de preguntar a varis excursionistes i conductors de 4X4, que aquests si que hi podien passar per aquests camins de deu, hem arribat al començament del camí que portava als avencs.
Al cap de poc hem arribat a l'emplaçament del catxe. Ens hem registrat, menjat al costat d'ell, eren quasi les 16:00 h , amb la tonteria d'agafar la pista equivocada, i hem intentat baixar als avencs... hem caminat pel costat d'ells pero no hem trobat per on baixar, val a dir que amb els crios (3 i 6 anys) ens ha fet una mica de respecte, apart de que no volíem que s'ens fes de nit a la muntanya... peró T O R N A R E M!!!, i passarem pel mig d'ells, que deu ser una experiència maquisima.
IN: Rollers Pokemon, Polsera artesana (l'ha fet la nostra filla Emma), Joc Electrònic i Ou Kinder (el juguet)
OUT: Baralla de Cartes, Hub Usb i Penjador
                                                    

#18#
Trobat amb facilitat. Reforço l'opinió dels geocachers anteriors a nosaltres que l'han trobat. Que marrana que es la gent!!!. Mira que costa poc no ser tan brut!!!. Bé al lio... boniques vistes de Prades i poc mes...
IN: Mobil de Joguina
OUT: Regla
                                            

                                              
#17#
. El nostre primer FTF. Som els primers!!!!. Desprès de remoure un munt de pedres equivocat, l'Emma, Guillem i la mare han pres el comandament de la missió. Que n'estava d'equivocat jo!!!. Pendre ells el comandament i trobar el catxe.... avui jo no tenia el punt de mira massa fí, je je je. Ens ha fet molta il.lusió fer aquest catxe els primers. Home... es que quasi es veia casa nostra des de ell. Malgrat la recomanació de no pujar en cotxe fins l'ermita a no ser de tindre 4X4 nosaltres hem tirat camí amunt, val a dir que ens hem ficat en pitjors camins, però que te molta raó el propietari d'aquest catxe, amb un cotxe normal no haguéssim arrivat fins dalt. Les vistes son molt maques i si et passa com a nosaltres avui que pràcticament no hi havien núvols es veuen km i km de paisatge.
IN: Cotxe, Gos Electrònic, Tarja nostra, i bolígraf
OUT: Clauers.
                                                   

                                    
#16
Semblava que hi erem a la Lluna!!!
Aquesta vegada ens han acompanyat Julia i Arnau, amb els seus respectius pares. Feia un vent impressionant pero no hem canviat d'opinio i ens hem llençat a la busqueda igual. Hem pujat amb el cotxe fins a dalt, el cami no presenta gaires dificultats.
In: Tb, Fiona i Joc electronic
Out: Boli, moneda, shin shan
Gracies per fer-nos visitar aquest indret tan maco.
                                                   

#15                                 

Trobat amb molta facilitat, amb la companyia de uns bons amics, Raquel i Jose amb les seves filles. L'únic "perillós" es la presencia de molts geomugles, ens va costar prop de 10 minuts poder estar sols per tornar a amagar el catxe, no parava de passar gent!!!, je je. La vista del castell molt bonica però la zona està força bruta, caldria que una brigada municipal neteges una mica l'entorn.
La llibreta de registre està tota plena i caldria que el propietari del catxe i poses una nova, ah! i un boli, sort de Raquel que en portava un.
El Mini-Launched: Crystal Lake Cache *GCNZ35*, no l'hem vist, segurament algú l'ha agafat però no ho ha registrat.
IN: Bolígraf, joc electrònic
OUT: Heart Travel Bug
Gracies per fer-nos veure el castell des de una perspectiva diferent
                                                     

Petita i pintoresca població del Camp de Tarragona. Val la pena perdre una estona per visitar-lo. Conserva les restes d'un castell esmentat a la novel.la "Les histories naturals" de Joan Perucho, referent a la llegenda d'un animal mític amb aparença canina i connotacions vampíriques. Es tracta del "dip" que avui encara forma part de l'escut de la població.
Té una ermita dedicada a Santa Marina, on comença l'aventura.

Hem arribat sense gaires complicacions.

Hem deixat el cotxe al peu de l'ermita, desprès de veure i apuntar la data que hi havia a la font, hem fet els càlculs.. i apa a buscar !!!

Desprès de caminar 10 minutets amb el nen al coll i la nena de la mà hem vist unes palmeres sospitoses.

Aquesta vegada l'ha desenterrat l'Emma.

El catxé està una mica deteriorat, i la bossa que el conté està trencada, no l'hem pogut substituir perquè no portàvem cap.

Com a dada estadística...
De la font cada 9 segons la gent omplia 1 botella de 1,5 l., això vol dir que hi rajava un cabdal a la font de 10 litres/minut... 600 litres/hora...., 14.400 litres/dia... Deu n'hi do!!!

Per veure mes detalls sobre aquest cache prem aqui..

L'escriptor Jacint Verdaguer es referia, en la seva obra "L'Emigrant", al Santuari de Bellmunt com "L'ermita al cel suspesa"
Les vistes són espectaculars, es pot observar la plana de Vic - Vall del Ges i per l'altre banda els pirineus i, si les condicións climatològiques ho permeten, es pot veure el Montseny, cingleres de Montserrat, la serralada del Cadí o bé, en cas de boira, es pot observar un mar inmens de núvol, que submergeix la plana
El nostre ultim catxe d'aquestes vacances a la zona de Berga. Per tornar a casa decidim anar per Torello i ens endinsem a la busqueda del catxe. Quina alçada que hi ha aqui!!!, força bonic i sorprenen. Una esglesia, que apart d'això te restaurant, i allotjament!!!. La pau que es respira es contagia a l'ambient.
La part final de cami no es massa recomanable si aneu amb criatures i nosaltres el que hem fet es avançar-no un, trobat el catxe i portar-lo a posicions mes protegides per ells.
De totes manes impressiona per on passa el GR.
Les vistes impressionants, malgrat que el dia estava una mica enteranyinat.

Situat al Santuari de Queralt a 1190 metres, amb unes vistes magnífiques del Berguedà. Partint del Santuari cal seguir el GR 107 també anomenat “Camí dels bons homes” camí que va des del Santuari de Queralt fins al Castell de Montsegur. Pel camí trobareu la Font d’en Garreta (1722) una baca on podreu refrescar-vos.
Despres d'un primer intent amb tota la família, el qual no vam poder assolir el catxe, no se per quin motiu però el gps m'indicava que estavem a uns 1300 metres del mateix, quan vaig poder comprovar que estàvem a tocar, i desprès de molt i molt tombar no el vam poder trobar, faig una escapada matinal del camping on estem allotjats aquests dies per intentar trobar-lo tot sol.

Tercer catxe intentat i fet a la zona. L'acces al mateix es força planera i facil. Al voltant de l'esglesia ens hem trobat amb unes excursionistes que almenys tenien 60 anys, però portaven una marxa al damunt que ja ens agradaria a molts!. Quan ens les hem pogut despistar començem a buscar. Aquest l'ha trobat la nena, Emma. Es un lloc que es força bonic.

Aquest es el primer dels cinc catxes que tenim previstos de fer per la zona de Berga, estem a un camping allotjats i aprofitarem per fer excursionisme.
Una mica nerviosos per l'amenaça de pluja que hi ha al cel i de que hem entrat amb el cotxe fins a 40 m. de l'edifici hem assolit aquest catxe, que esta a la zona inundable d'un pantà. Signem i marxem rapit.

Aquest cache ha estat fàcil de trobar. El mes imponent son les vistes que et permet fer una ullada de tot el camp de tarragona.

Poble mític de Les Muntanyes de Prades d'estat actual ruïnós que fou abandonat definitivament el 1951. Només resta en peu la torre de l'església de la que hom no pot predir un bon destí en les properes tempestes. Bones vistes del Camp de Tarragona si la boira ho permet.

Aquest cache ha estat fàcil de trobar. El mes imponent son les vistes.

Després de dos intents, un d'ells la setmana passada, aquella vegada gairebé el trepitgem i no ho trobem!!!, je je je, aquesta vegada l'hem aconseguit. Ho trobem!. Dels caches que hem trobat aquesta ha estat un dels mes difícils. El primer cache estava en una zona bastant complicada, per la dificultat de ser sota d'unes pedres, i mira que hi havia!!!, però això ha fet que trobar-lo fos una experiència molt bona. Durant la cerca ens hem trobat amb un altre equip, i entre tots ens hem posat a buscar. Hem tingut la sort de ser nosaltres els que l'hem trobat primer, però això és allò de menys, la qüestió és buscar-ho i passar-lo bé, encara que avui cap a bastant de calor i ha fet que la recerca anés mes tediosa

En una recollida vall, en plena Serra de Montsant, properes a les localitats tarragonines de La Morera de Montsant i Poboleda, encara s'alcen les ruïnes del que va ser primer monestir de l'Ordre Cartoixà a la Península Ibèrica: La Cartoixa d'Scala-Dei. Malgrat que la dignitat de les poques ruïnes conservades ens permet intuir l'antiga grandesa del monestir, només anant enrera en la història, podem apreciar en tota la seva magnitud la importància que va tenir aquesta fundació.


Avui hem trobat el nostre setè cache. Aquest ha estat molt instructiu, perquè apart de trobar-lo, que ha estat força fàcil. La descripció del cache era fantàstica i gracies a aquesta, la troballa ha estat molt rapida. Els nens com sempre disfrutant com bojos. I nosaltres igual.

Punt i apart la visita de la Cartoixa. Sincerament I M P R E S S I O N A N T!!!, menuda "vidorra" que es devien de passar els monjos, aixo si, si t'agrada el vot de silenci i demès que hi formulaven....

Explica la llegenda que la princesa Abdelazia, en veure que els cristians s'apropaven al seu castell, va embenar els ulls del seu cavall i a galop va anar directe a un precipici per no caure a les mans dels seus enemics que volien conquerir el seu castell. El seu cavall, instintivament, es va detenir just abans de caure al buit, però no va ser suficient, els dos van caure al precipici al lloc anomenat avui en dia: "El Salt de la Reina Mora".

Encara es poden observar les marques de les ferradures que el seu cavall va deixar al caire del precipici. El que no compta la llegenda, i és un secret dels habitants del lloc, és que Abdelazia va amagar el seu tresor abans de morir.

Hem trobat aquest cache fàcilment.

Després d'anar un dia que ens van tancar el recinte sense temps d'anar a buscar el cache aquest mati l'hem atacat i trobat sense gaire complicacions. Val a dir que el dia d'abans el pare de la família es va trencar el quàdriceps jugant a futbol 23 mm, amb el mal que li feia caminar per la falda de la muntanya, però la satisfacció de la troballa i les cares dels nens ho fan passar tot.
Es una llàstima que la boirina que fa aquest mati no ens deixi veure el paisatge amb tota la seva majestuositat, degut a l'alçada que hi som.
De totes maneres un mati molt maco en família.

Aprofitant un compromís que teníem dissabte a Cardona hem decidit que intentaríem trobar aquest cache el diumenge i l'hem trobat!!!.
Aquest a estat el nostre quart cache i val a dir que ha sigut el mes difícil per la dificultat del terreny, "tela" on es trobava el cache final, i per que se'ns va espatllar el GPS. Al final el vam trobar no abans de donar uns quants tombs e intentar alguna que altre escalada per la falda de la muntanya. Al final ens vam orientar i vam aconseguir trobar-lo.
Per posar mes dificultat el nostre petit de dos anys es va adormir i vam tindre que portar-lo a coll a l'ultim tram, el mes "perillós" de muntanya.
S'ha de dir que va valdre la pena arribar fins al final perquè la satisfacció que ens va entrar va ser inenarrable. Al creador d'aquest cache se li ha de donar les gracies per donar-nos la possibilitat de conèixer el castell per un lloc, no crec que ningú passegi per on està el cache si no es que va a buscar-lo, que segur que poca gent hi ha estat.

Hem trobat el tercer cache!!!. Ja en portem tres i aquesta activitat ens agrada moltissim!!!. Veníem de trobar el de la Torre d'en Dolça i hem provat de trobar aquest amb encert total per part nostra.
Aquest l'ha trobat la nena. S'ha emocionat molt al ser ella qui l'ha descobert.
Continuarem buscant mes.
Val a dir que a aquest cache li falta una mica de manteniment i que la caixa esta xafada.

Es el primer cache que hem trobat. Ens ha agradat moltissim l'experiència. Els nens s'ho han passat genial i no val a dir que repetirem.

Per veure mes detalls del cache a Geocaching.com prem aqui...