L'escriptor Jacint Verdaguer es referia, en la seva obra "L'Emigrant", al Santuari de Bellmunt com "L'ermita al cel suspesa"
Les vistes són espectaculars, es pot observar la plana de Vic - Vall del Ges i per l'altre banda els pirineus i, si les condicións climatològiques ho permeten, es pot veure el Montseny, cingleres de Montserrat, la serralada del Cadí o bé, en cas de boira, es pot observar un mar inmens de núvol, que submergeix la plana
El nostre ultim catxe d'aquestes vacances a la zona de Berga. Per tornar a casa decidim anar per Torello i ens endinsem a la busqueda del catxe. Quina alçada que hi ha aqui!!!, força bonic i sorprenen. Una esglesia, que apart d'això te restaurant, i allotjament!!!. La pau que es respira es contagia a l'ambient.
La part final de cami no es massa recomanable si aneu amb criatures i nosaltres el que hem fet es avançar-no un, trobat el catxe i portar-lo a posicions mes protegides per ells.
De totes manes impressiona per on passa el GR.
Les vistes impressionants, malgrat que el dia estava una mica enteranyinat.
Situat al Santuari de Queralt a 1190 metres, amb unes vistes magnífiques del Berguedà. Partint del Santuari cal seguir el GR 107 també anomenat “Camí dels bons homes” camí que va des del Santuari de Queralt fins al Castell de Montsegur. Pel camí trobareu la Font d’en Garreta (1722) una baca on podreu refrescar-vos.
Despres d'un primer intent amb tota la família, el qual no vam poder assolir el catxe, no se per quin motiu però el gps m'indicava que estavem a uns 1300 metres del mateix, quan vaig poder comprovar que estàvem a tocar, i desprès de molt i molt tombar no el vam poder trobar, faig una escapada matinal del camping on estem allotjats aquests dies per intentar trobar-lo tot sol.
Tercer catxe intentat i fet a la zona. L'acces al mateix es força planera i facil. Al voltant de l'esglesia ens hem trobat amb unes excursionistes que almenys tenien 60 anys, però portaven una marxa al damunt que ja ens agradaria a molts!. Quan ens les hem pogut despistar començem a buscar. Aquest l'ha trobat la nena, Emma. Es un lloc que es força bonic.
Aquest es el primer dels cinc catxes que tenim previstos de fer per la zona de Berga, estem a un camping allotjats i aprofitarem per fer excursionisme.
Una mica nerviosos per l'amenaça de pluja que hi ha al cel i de que hem entrat amb el cotxe fins a 40 m. de l'edifici hem assolit aquest catxe, que esta a la zona inundable d'un pantà. Signem i marxem rapit.
Aquest cache ha estat fàcil de trobar. El mes imponent son les vistes que et permet fer una ullada de tot el camp de tarragona.
Poble mític de Les Muntanyes de Prades d'estat actual ruïnós que fou abandonat definitivament el 1951. Només resta en peu la torre de l'església de la que hom no pot predir un bon destí en les properes tempestes. Bones vistes del Camp de Tarragona si la boira ho permet.
Aquest cache ha estat fàcil de trobar. El mes imponent son les vistes.
Després de dos intents, un d'ells la setmana passada, aquella vegada gairebé el trepitgem i no ho trobem!!!, je je je, aquesta vegada l'hem aconseguit. Ho trobem!. Dels caches que hem trobat aquesta ha estat un dels mes difícils. El primer cache estava en una zona bastant complicada, per la dificultat de ser sota d'unes pedres, i mira que hi havia!!!, però això ha fet que trobar-lo fos una experiència molt bona. Durant la cerca ens hem trobat amb un altre equip, i entre tots ens hem posat a buscar. Hem tingut la sort de ser nosaltres els que l'hem trobat primer, però això és allò de menys, la qüestió és buscar-ho i passar-lo bé, encara que avui cap a bastant de calor i ha fet que la recerca anés mes tediosa
