Aprofitant que passàvem al costat del famós Arc de Barà, al tornar de fer el Roc de Sant Gaietà, no hem pogut reprimir-nos d'anar a la recerca del catxe. Aquest l'hem fet sense l'ajuda del gps... tot intuició...
No hem fet intercanvi... No hi cap!!!! je je je
Per veure mes detalls sobre aquest catxe prem aqui
Una altra vegada tornem a atacar un catxe amb la familia Fuentes-Prunera... a veure si aconseguim que es registrin!!!
Aquest catxe l'hem fet en dues etapes, la primera ha estat al poble, abans d'anar fins a l'ermita, i aprofitant que s'ha fet hora de menjar hem aprofitat i ens hem possat les botes amb una paella a un restaurant a prop del mar... uffff i despres amb la panxa ben plena a baixar-la una mica fent la passejada fins a l'ermita.
Val a dir que es ben agradable la mateixa, tota al costat del mar.
Els nens amb les bicis i nosaltres a peu paint el dinar.
Després de fer recompte de fanals hem anat a atacar el catxe, que malgrat el que diu el seu creador, no es tan perillós pels nens, almenys per la meva filla que es una mica saltimbanqui!!!.
Per veure mes detalls sobre aquest catxe prem aqui
Trobat a les 10:00 d'un matí de dissabte força ventós.
Vaig agafar el nen, ja que la nena i la mare teníen compromisos i ens hem anat a buscar aquest catxe, que si tot s'ha de dir, es del mes facilets que hem fet.
Aquest l'ha trobat el Guillem amb la seva pericia "geocachera".
La veritat es que s'ha fet estranys aixó de baixar del cotxe i trobar el catxe, i a mes a mes, quasi hem aparcat el cotxe a la barrera d'entrada amb les mirades estranyes del personal de seguretat que hi havia. Esperem que mai no tingui cap ensurt cap geocacher.
Per veure mes detalls sobre aquest catxe prem aqui
Feia molts anys que volia pujar a aquesta muntanya, he passat moltes vegades per sota d'aquesta Torre, i per fí s'ha complert un somni de jove!!!
L'aproximació s'ens va fer força llarga i "bacheada"... Vam agafar la pista que surt des de Fontcaldes i "tela marinera". Sort que el nostre vehicle es força alt, que si no ens emportem alguna de les moltes pedres que hi havien preparades per fer mal al cotxe.
Al final vam deixar el cotxe tot just al peu de la torre i vam continuar uns 250 m. per la pista fins trobar "el trencall" per on s'havia de començar la pujada, que ara es mes fàcil de trobar ja que hi han posat un pal indicador.
I puja que pujaràs fins la Torre hem arrivat. Es del tot aconsellable els pantalons llargs, ja que el camí es força estret i amb plantes als costat punxegudes, i si no que li diguin als nens, que de tant en quant els hi havíem de pujar a coll per que les herbes no li facin mal a la cara.
Un cop a dalt la pau que es respira es una passada, només es trenca el silenci de tant en quant quan passa l'AVE. Ens vam trobar que una de les dues senyeres que hi han plantades estaba al terra, potser degut al vendaval dels últims dies... i fent país.... l'hem tornat a posar a puesto.
Aquest a estat el primer tresor que hem descobert des de que vam sapiguer que la Cori estava de nou embarassada, ara està de 3 mesos i tela com pujava la tia!!!!. Molt bé, així m'agrada!!!
El catxe no tenía bossa protectora, sort que almenys l'ultim geocacher el va deixar ben tancat. L'hem protegit i amagat bé perquè no passi fret....
