Aquest catxé es tota una mostra del camuflatge… tant que fins i tot no es va deixar fotografiar, o sí!
diumenge, 19 de desembre del 2010
dimecres, 8 de desembre del 2010
Una altre catxé de la serie “Abandonades”. Dificil, dificil. Quan ja gairebé marxavem vam mirar a … i allà hi estave… Un altre al sac!!
Serie de catxés localitzats a diferents màquines “Abandonades”
Fins que la meva dona no es va ficar les ulleres no el vam trobar!!! Quina vista!!!! Després tot bufar i fer ampolles, el nostre nen a la recerca i signatura!! Un altre al sac.
dimarts, 9 de novembre del 2010
Catxé situat a una rotonda de nova creació a Reus, a un lloc molt original i descarat. El vam trobar a la segona, ja que la primera vegada vam anar de nit i no vam aconseguir trobar-lo. Pero… mai ens donem per vençut.
La fotografía marca l’hora de la troballa!
diumenge, 7 de novembre del 2010
Multi-catxé que en permet fer una agradable passejada per un dels pobles més emblemàtics del Tarragonès. Les primeres referències sobre la població daten del segle XIV. Es diu, encara que no se sap del cert, que el nom d’aquesta població deriva del fet que els seus habitants provenien de les comarques pirenaiques del Pallars.
L’arquitecte modernista Josep M. Jujol feu diverses obres al poble: les escoles i la casa del comú (1920), la Casa Andreu de la Plaça de l'Església, la reixa de la Casa Solé (1927), la reforma de la casa d'Emília Fortuny (1944) i els altars laterals (1945-47) de l'església parroquial de Sant Salvador. Però la Casa Bofarull és la seva obra més important al poble, i l’edifici civil més representatiu de l’obra de Jujol en la província de Tarragona.
Realitzà una reforma total entre els anys 1914-1931 en l’edifici rural preexistent, amb la intenció de "eliminar l’aspecte descuidat de la casa i ennoblir-la". L’eix central de la casa està constituïda per la torre de planta quadrada, coronada per una estructura de ceràmica sostinguda per quatre pilars i rematada per un parallamps en forma d’àngel . En l’angle més a ponent de l’edifici s’alça una torre coronada per quatre cantons, obrint-se en aquest espai balcons amb fantàstiques baranes metàliques i finestres esquitllevades, algunes amb reixes forjades.
A la façana posterior es construeix una galeria d’arcs de ferradura, utilitzant totxanes i fràgils columnes. En la galeria posterior es conserven encara que deteriorades, pintures de les estacions, realitzades pel mateix Jujol. La façana principal de la casa s’orienta a l’oest, destacant la porta d’accés, que presenta arcs de mig punt d’estil romànic primitiu, amb una inscripció en la volta externa que haureu d’utilitzar més endavant.
Aquest catxé ho hem trobat d'allò mes divertit ja que hi tenia molts condicionants per ser-ho. Era multi, s'hi havien d'esbrinar pistes, s'hi habia de caminar una mica, tot i que nosaltres el tram de les escales vam anar pel camí equivocat y vam tindre que grimpar una mica, pero ho vam passar molt bé, i finalment, catxé trobat amb una bona vista, aixó sí només has de mirar cap a endavant per que pels costats estan les instalacions de les petros.
dilluns, 1 de novembre del 2010
Aquest catxé és una mica diferent als altres, no es un tradicional, tampoc es múltiple, només hi ha un catxé.
Aquest catxé és mòbil: pot estar en algun dels 7 WP que estan indicats aquí a sota
WP1: N 41º 13.710' E 001º 02.116' 
WP2: N 41º 13.828' E 001° 02.070' 
WP3: N 41° 13.633' E 001° 02.046' 
WP4: N 41° 13.717' E 001° 01.990' 
WP5: N 41° 13.739' E 001° 01.924' 
WP6: N 41° 13.596' E 001° 01.997' 
WP7: N 41° 13.518' E 001° 02.081' 
Trobar-lo es molt senzill, però només hi ha una norma, només una: si l'agafeu del WP1, no el podeu deixar al mateix WP1, sinó que s'ha d'amagar a un altre dels Waypoints.
O sigui, que cada equip que trobi el catxé, l'ha d'amagar a un altre punt, dels indicats per les fotografies, i al seu LOG, publicar en quin Waypoint el van trobar.
Per amagar-lo no cal seguir cap seqüència lògica, senzillament canviar-lo d'ubicació. Sigueu molt discrets amb els Geomuggles, esteu a un poble, i els rumors volen.
Nosaltres el vam trobat al waypoint.... je je je ...
Em vaig emportar una "bronca" amb aquest catxé, la meva dona va dir.. ves primer al nº X, i jo que anava fent els que ens anaven trobant.. i vet aquí que el que va dir la dona al final va resultar ser l'ultim... o sigui que si li hagués fet cas a la primera l'haguessim encertat.
De totes maneres vam disfrutar força passejant per una ciutat que ja coneixiem pero molt agradable de passejar
dissabte, 30 d’octubre del 2010
El camí s'inicia a Montblanc, al final del carrer Baluard de Santa Anna. A mà esquerra trobem marques de GR i un indicador. El camí deixa l'asfalt i passem per sota d'un antic aqüeducte que portava l'aigua de la font de la Pasquala fins a la ciutat. Estem en el camí del Tàrraga, al GR-171 que ens porta a Poblet, artèria senderista de la Ruta del Cister.
El recorregut és pla però aviat, veiem un desviament a l'esquerra, St Joan 2,2 Km, i el pas es fa més accidentat amb rampes relliscoses i petits pujades de desnivell considerable. Mentre pugem, però, ens consolen les vistes a tota la Conca de Barberà.
Al lluny albirem el sostre de l'ermita, al costat del mirador ia l'esquerra 'El Cingle Blanc de St Joan' formació rocosa que presideix la muntanya i per la qual discorre una petita via ferrada, La Feixa del Colom.
El camí va perdent inclinació, fins arribar a una petita plana abans de les últimes rampes. Una curiosa campana i uns xiprers ens donen la benvinguda mentre s'imposa enclavada a la roca la recentment restaurada ermita de Sant Joan de la Muntanya. L'ermita i els seus voltants estan ben cuidats i dóna la impressió d'haver deixat molt lluny Montblanc i fins i tot la comarca. En entrar a l'ermita podem veure l'empremta de l'antic temple ben diferenciada en una de les parets i també una remodelació alguna cosa moderna de la construcció medieval.
Els orígens de l'ermita parteixen de l'època medieval, un moment propici per al eremitisme. A principis del segle XV, la princesa Elionor d'Urgell, germana de Jaume II d'Urgell, va fer vida eremítica durant setze anys, des de 1414 fins la seva mort el 1430, en una cova propera a l'ermita, anomenada des de llavors «Cova de Nialó» (contracció de Na Elionor). No se sap amb certesa si la princesa va fundar l'ermita que es coneix avui dia o si només la va restaurar i va posar sota l'advocació de Sant Joan Baptista.
En aquells temps, fra Pere Marginet, ex monjo del monestir de Poblet, també havia fet vida eremítica per les terres, i es va convertir en guia espiritual de la princesa.
A la segona meitat del segle XV ja hi ha documentada una important edificació a l'ermita, amb la capella i diverses cel, sota l'administració dels cònsols de Montblanc, ja que se sap que l'any 1472, per tal de guarir d'una malaltia , volia fer estada fra Blai Romeu, monjo del monestir de Poblet, amb dos ajudants.
Durant els segles posteriors, la devoció i l'admiració per l'ermita va anar creixent i hi va haver vida eremítica ininterrompudament fins a 1936, quan milicians republicans van destruir el retaule d'alabastre de Sant Joan que presidia la capella central, la campana va ser esbocinada i l'ermita va ser saquejada. Del retaule es van conservar fragments que estan guardats i reagrupats al Museu Comarcal de Montblanc. Els trets estilístics de l'obra apunten a l'estil del primer renaixement a Catalunya, al segle XVI.
Acabada la guerra civil espanyola, un grup de joves arreglar les estades i va cobrir la teulada. Però l'absència d'ermitans i la ubicació en ple bosc van fer que l'ermita s'anés deteriorant fins al punt que, a principis dels anys 90 del segle XX, estava completament en ruïnes. Va ser llavors quan Joan Serafí Serra i Ollé i els germans Joan i Josep Jávega i Bulló van crear el grup Estrams (gènesi dels Ermitans de Sant Joan de la Muntanya), que van fer cançons i van escenificar diferents llocs de la regió.
El 1993, el grup Estrams va ser el catalitzador de la voluntat de recuperar l'ermita i es va constituir el «grup Ermitans de Sant Joan de la Muntanya". Aquest grup, format per una trentena de membres, anaven un cop per setmana a l'ermita per esmorzar junts i treballar en diferents tasques, dins i fora de l'ermita. La seva tasca va significar arreglar gairebé completament, reconstruir la font, posar una còpia del retaule de Damià Forment, etc. Després de gairebé 70 anys, a l'ermita es tornava a celebrar l'eucaristia.
…
Nosaltres vam aprofitar que hi complien anys tant el pare de l’equip com el seu pare, amb una diferencia esclar d’anys de 25 anys, per celebrar-ho fent un catxé en familia. Ens han acompanyat també les nostres nebodes i la seva mare. O sigui, en total 5 adults i 5 nens i nenes pujan per un camí força costerut i en el qual he hagut de sentir en diverses ocasions…. que no t’ho vas mirar!!, si sé que es tanta pujada no vinc!!! …, peró ells n’han pujant… i vet aquí, aixó si, ens va costar una horeta i mitja vam arrivar a dalt. VAm tocar la campana i van disfrutar d’unes vistes molt boniques, amb lo qual tothom va estar content.
Personalment a mí la pujada se m`ha fet força dura ja que el día anterior vam sortir a celebrar el meu aniverari i vam anar a dormir tard, i entre que ja no tenim edat, je je je, i que portava a l’esquena al petit que ja pesa uns bons quilets, la pujadeta a costat una mica… pero ha valgut la pena.
El catxe van trobar-lo entre tots i els que no hi coneixien aixó del Geocaching van disfrutar de valent.
dimarts, 19 d’octubre del 2010
El Mega Event Catalunya 2010, es el primer que se celebra a Espanya, i que neix amb l'objectiu de ser un esdeveniment multitudinari, un acte de trobada entre els diferents equips de geocachers, els més propers i els més llunyans, que seran especialment benvinguts.
VENI, VIDI, VINCI és el lema d'aquest.
Drive-in Aeroport Girona-Lloret #Radar#
(Sense fotografía)
Apart dels catxés vam poder disfrutar de les mostres dels concurs de catxés i dels diferents expositors amb els seus pathags i geocoins… en fí… una bona diada geocatxera.
 |
Per veure més detalls dels catxés trobats premeu al les entrades de cadascun
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Està situat al bonic municipi de La Torre de Fontaubella, al costat d’un area de picnic on hem repossat de fer la serie TDF #21 a #26
Catxé magnètic i ràpid de trobar
Aquests catxés formen part d'una sèrie de catxés tradicionals, múltiples, misteris i events d'un total d'un número indefinit de catxés, indefinit per continuar el misteri, de saber, si s'ha acabat o no “TDF – La Sèrie”.
Els diferents catxés estan amagats en els termes municipals de La Torre de Fontaubella, Marçà i Pradell de la Teixeta, a la comarca del Priorat; Colldejou i l'Argentera, a la comarca del Baix Camp; i Tivissa a la comarca de la Ribera d'Ebre tots ells a Catalunya.
La sèrie es divideix en diversos grups de catxés tradicionals, múltiples, on ens facilitaran un sèrie de pistes per trobar un catxé misteri de nivell 1. Quan haugueu trobat tots els catxés de nivell 1, podreu accedir a un nombre indefinit de catxés de nivell 2. Arribat en aquest punt veureu com continua la sèrie.
Hem complert un somni que era passejar entre molins i ens ho hem passat molt bé tots, anavem una bona colla, tres families amb els seus respectius nens…
TDF #22 - Primer aerogenerador
Com a curiositat val a dir que aquí on estàn els cotxes ens ho vam deixar engegat, es que no vegis el soroll que van aquests molins, no ens ho pensavem, i quan vam tornar li donem al contacte i voilà, s’apaga el cotxe… sort que no es de molt transit que si no… ves a saber a on apareix el nostre cotxe. je je je.
TDF #23 - Aerogenerador solitari
Les millors vistes
TDF #25 – El punt més alt
Reprenem la serie amb uns amics del col.legi del nen. Vam aprofitar que estavem a L'Argentera per puar a fer una excursió als molins amb ells.
Aquest el van anar a trobar els nens... vinga que només ens falta un!!!
TDF #105 – La Torre dels vents – Extra nivell 1
Catxé Final trobat.... Per fi hem acabat la serie.
Per veure mès detalls de cada catxé clickeu sobre els mateixos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
