dissabte, 19 de juny del 2010

Cori (16 de Juny de 2010)

Sin título
La llegenda de l'Aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia

Si bé la gent de Reus va creure, des d’un primer moment, en l’aparició celestial que els salvà de la pesta, la forma en què aquesta s’ha explicat ha variat amb el temps. El 1652, poc temps després del fet, el pare Narcís Camós anota la creença dels reusencs. No explicita quin senyal deixà la Senyora a la galta de la noieta, però diu que guardava el ramat, és a dir, que era una «pastoreta». Per cert, de nom Maria, segons la veu popular, segons anota, temps després, Josep Rius.

“Enriquece el término de la villa de San Pedro de Reus, una capilla dedicada a la Reina de los Ángeles, María, con título de Misericordia, el cual se conforma tanto con sus hechos. Estos socorros de Misericordia experimentaron los moradores de esta villa cerca los años del señor 1592, en los cuales, teniéndoles muy apretados una grave pestilencia, apareció esta gran Señora a una niña que apacentaba ganado en dicho lugar y le dijo que hablase con los jurados de la villa y dijese que rodearan sus muros con una vela y después la dejasen arder cuanto duraría puesta delante del Santísimo, porque se les aliviaría aquel mal.

Quedó  la niña con esto tan admirada que dudó  el ser creída de ellos, pero la Virgen le dió  un señal con que, viendóla, quedaron satisfechos, que fué ponerle la mano en el carrillo y dejarla con eso, con que no tardaron en la ejecución del mandamiento, experimentando muy presto el deseado alivio, con el cual se mostraron agradecidos, edificándole una capilla en el lugar dónde había aparecido a la niña, con título de Nuestra Señora de Misericordia, a la cual tienen mucha devoción”

La narració, tal com la coneixem avui, es configura a finals del segle XVIII, és a dir, dos segles després de l’Aparició, de ben segur després d’un treball de recerca arxivístic que cerca aportar més dades sobre el personatge. Algú va descobrir que el 29 de desembre de 1594 va morir una pastora –d’ofici o bé la dona d’un pastor– de nom Besora. El pas següent fou vincular aquest nom a una Isabel Besora, nascuda el 17 de novembre de 1576, filla de Joan i de Catarina. Com que el pare d'ofici era paraire –és a dir, un teixidor de llana– no hi havia cap inconvenient per pensar que la filla podia ser una pastora, malgrat que el 1592 ja no era ben bé una nena, com diu la llegenda, ja que tenia setze anys. I tampoc hi ha res que ens permeti suposar que aquesta Besora és la mateixa que van enterrar dos anys després de l'Aparició.

El cert és que aquesta atribució –que recull el text del Ball de la Mare de Déu, el 1788– va fer fortuna. El nom de Maria fou oblidat i la biografia de la pastoreta Isabel Besora s’anà enriquint amb més detalls. D’altra banda, la rosa –símbol de la ciutat des del segle XIV– esdevingué el senyal inequívoc de la Mare de Déu sobre la cara de la noia. Fins al punt que hom ha cregut que es trobava en els orígens de l’actual escut de la ciutat.

Ens plau molt fer aquest catxé ja que la mare es diu Cori. En principi es facil trobar-lo, pero quan ets començes a liar, com em va passar a mí, acabes fet un lio. Després que l’has trobat el veus tan evident que et fa gracia haver tingut molts problemes a l’hora de trobar-lo.

16-06-2010 22-41-01

Per veure mes detalls d’aquest catxe prem aquí

Un altre micro urbà. Reus s’esta omplint de catxés. Es una curiosa plaça de recent creació al mig de reus.

16-06-2010 22-35-51

Per veure mes detalls d’aquest catxe prem aquí

dissabte, 12 de juny del 2010

Sot de l’Infern (5 de Juny de 2010)

Juny 05-06-2010 17-44-49

A les muntanyes del Montseny s' amaga un lloc misteriós conegut com el Sot de l’Infern. És un paratge humit i ombrívol on se sent córrer l’aigua i hi regna la calma. Per arribar-hi, haurem de creuar dos boscos imponents, un format per majestuosos castanyers i, l’altre, ple de belles alzines. A més, pel camí podrem gaudir d’una impressionant vista d’un dels cims catalans amb més renom: el Turó de l’Home. És una excursió fàcil i agradable que surt del càmping de Fontmartina de Fogars de Montclús (el Vallès Oriental) i dura poc més d'una hora i mitja.

El viatge al sot de l’Infern és de poc més de tres quilòmetres i, per arribar-hi, només haurem de caminar una hora i mitja per uns camins de pendents suaus i molt ben senyalitzats. L’excursió comença a l'entrada del càmping de Fontmartina. Des d’allà, haurem de descendir pel bell mig d'un alzinar, on trobarem una agradable ombra, fins que arribarem a l'ampla pista d'accés al càmping.


Només sortir, primera parada. I és que, des d'aquí podrem gaudir d’una bona perspectiva del Turó de l’Home, una muntanya de 1.706 metres d’alçada, on predominen les fagedes, les alzines i els castanyers. Ara, comença la caminada. Agafarem l'estret sender que sorgeix prop de l'entrada del càmping i ens endinsarem al bosc. Només unes passes més endavant, gaudirem d’un espectacle únic: el dels castanyers vells, una arbres colossals on hi viuen diferents animalons, com els esquirols i altres rosegadors, que es dediquen a buidar els troncs per construir-hi els seus caus.

L'itinerari continua per una pista ampla i planera envoltada d'un alzinar espès. Passejarem sota les alzines i no oblidarem abaixar la vista, ja que podrem veure bonics arbustos com ara brucs, estepes, ginestells i argilagues. A més, haurem d'estar alerta, perquè per aquests paratges habiten els porcs senglars. L'itinerari creua el sot de l'Infern pel tram superior. En aquest punt, la major part de l'aigua circula sota el llit pedregós del torrent. Ja som a la baga de can Riera i, una mica més endavant, arribarem al pla de la Pomera, on hi ha una barraca de carboners fidelment reconstruïda.

Deixarem a l'esquerra la pista que seguíem i baixarem per un estret corriol. Si parem atenció, escoltarem el soroll de l’aigua. Ens anuncia que hem arribat al capdavall de la fondalada. L'ambient humit i ombrívol del sot afavoreix el desenvolupament del bosc de ribera, amb verns que creixen de peus a l'aigua, i freixes una mica més allunyats del torrent. Al sot de l’Infern trobarem una sensació de calma que convida a reposar una estona abans de reprendre el camí de tornada.

Aquest cap de setmana hem anat a Arbucies, per anar a veure el Circ Cric, per cert visita recomanada, i hem aprofitat el dissabte per fer una excursioneta… i com no mirar de trobat algún catxé. Ha sigut facil de trobar. Hem fet l'excursió circular del Sot de l'Infern i ens a agradat força. Hem aprofitat per berenar al riu, amb remullada de peus inclossa

catxe

Per veure mes detalls d’aquest catxe prem aquí

Tipus Catxè: Micro Urbà

Desprès d'esperar a que marxesin els serveis de manteniment dels parcs de Reus m'hi entro a la mini-rotonda... De sobte passa un cotxe i hem comença a pitar... i jo que penso... hem piten per que deuen de pensar que aquest paio es boig... I ves per on, mentr'es jo estaba enfrascat a la recerca, amb mes pena que gloria per cert, si apropen dos persones i un d'ells hem diu: Que el trobes?. Glups! m'han enxampa't dos polis de la secreta! pero no, resulta que eren en Fenix2 i Xvs650 i hem estat una estoneta petant la xerrada. No se si m'ha fet mes gràcia trobar el catxe o coneixer aquets dos personatges tan "ilustres" d'aixo del Geocaching a les nostres comarques.... Dons ho tinc clar.. CONEIXEL'S

Torna'nt al catxe... un cop l'has trobat i penses, no canta com un canari, sino com un estruç, pero tal i com comenta algún equip.... qui ha d'entrar a aquesta plaça?

Per veure mes detalls d’aquest catxe prem aquí