Desembre 2011-12-04 12-29-45Aquest cache us portarà pel camí de ronda de Salou, on en dies clars podreu veure fins i tot La Pineda.

Fareu una agradable passejada al costat del mar amb unes vistes molt significatives de la zona de la Platja Llarga.
Aneu amb compte amb els GeoMuggles ja que hi és en una zona molt transitada, sobretot no deixeu que els nens surtin del camí, ja que podrien caure.

.. L'ultim del matí abans de tornar cap a casa. Hem dec d'estar tornant daltónic, perque juraría que el color del catxé no es el vermell... m'estic fent vell, je je je.... Molt maques les vistes, la veritat es que no hem pensava que tant d'hora hi hagués tanta gent caminant per la zona.

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

D2111201203332881

Del castell de la Selva gairebé no s'han divulgat referències històriques, i, en canvi, va ser durant segles la residència senyorial dels prefectes de Tarragona i els arquebisbes de la metròpoli. Pertanyia a la Pabordia de l'arquebisbe de Tarragona, i probablement fou edificat a les darreries del segle XII. Era una residència molt freqüentada pel paborde, però feia, principalment, de magatzem dels fruits secs i dels delmes.

L'acció de les Corts Constituents durant el Bienni de 1822 va acabar, de fet, amb els senyorius. Aquesta obra va ser complementada amb les lleis desamortitzadores de la meitat del segle XIX, i així el castell de la Selva passaria a propietat o usdefruit del Comú de la vila.

Així doncs, l'Ajuntament va alinear part de l'hort, que va passar a propietat particular, va construir uns safareigs en un terraplè contingu a l'hort i, abans, havia alienat ja els locals de ponent, amb la qual cosa quedaren uns espais irregulars sense urbanitzar davant de la porta principal del castell fins al derruït portal exterior.

Les parets exteriors són molt amples, construïdes amb mamposteria encadenada, com tot l'interior del castell. Únicament les guies de les cantonades i els arcs de les quatre espitlleres de la part oest són de carreus de molt bona classe.

A l'entrada, per la cara est, hi ha una font del segle XV amb una arqueria purament ornamental d'arenisca molt erosionada.

Es conserven dos edificis junts amb dues plantes ben diferenciades: la inferior, molt més complicada i interessant que la superior, ja que les característiques que més sobresurten es troben a la part d'entrada del castell i dependècies que l'envolten. Els patis exteriors mostren l'existència de diferents dipòsits destinats a celler i graners. Pel que fa a la part superior, presenta poc interès i complicacions arquitectòniques, essent, també, la que més transformacions ha sofert.

Per localitzar el catxé cal que ens dirigirim a la Plaça de les Pletes, està situada en la part posterior del Castell del Paborde i l'Església de Sant Andreu.

La coordenada ens indica un petit cartell informatiu (veure foto) on trobarem les dades finals per a la localització de la coordenada i el microcaché final. Un cop situats on es troba el tresor, només haurem de buscar a la paret en el forat de la dreta que està per sobre del nostre cap.

…Ràpid i precís, crec que es així com millor es podría definir aquest catxé. Apart he pogut veure una part de La Selva que no havía vist mai. El castell desde fora m¡agradat força, i les muralles ja les coneixia d'un catxé anterior.
Potser sería convenient que el propietari canvies el hint per ... forat tapat amb una pedra... je je je, per cert, jo l'he deixat tal i com l'he trobat... o sigui... tapat

2111201203335884

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

2111201203235693

Per fí!, crec que portava mes d'un any resolent el mistery, al final hem vaig cansar i ho vaig deixar correr.

L'altre dia a revisant una carpeta de l'ordinador vaig tornar a retrobar els passos anteriors.

San tornemi, aquesta vegada amb mes sort, vaig desxifrar el mistery!!! Potser alguns diran, es que era fàcil, però quan t'encalles i no pots tirar endavant es molt frustrant veure que no ets capaç de resoldreu.

Finalment un cop resolt es força lògic. En fí que he disfrutat molt resolvent-ho, i molt mes tenint-lo a les mans.... MI TESORO!!!!! A LA FI!!!!!!

 

Desembre 2011-12-04 11-44-22

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

Desembre 2011-12-04 10-35-37

Mirador excel.lent de la ciutat de Valls. Molts arbres no hi ha, però una figuera heu de trobar.

Trobat a tota velocitat, m'ha costat mes trobar l'entrada del camí, ja que me l'he passat i després per tornar a la mateixa m'ha costat una mica.

El catxé es veia a simple vista, l'he amagat tot el que he pogut pero massa amagat tampoc a quedat, sería recomanable que el propietari li fes manteniment per que no quedi a la vista de mirades.
Aixó si les vistes de la ciutat de Valls a l'hora que he anat a la recerca eren força maques.

Desembre 2011-12-04 10-35-24

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

Un altre abandonada mes…

El catxé veu l'abandonada, el catxé veu l'abandonada.... i una poca leche, el catxé el veu per ambdós costats!!
Sort de la trucada que vaig fer a Aullu, que si no encara i estic allà buscant-lo

Després un cop a les meves mans vaig pensar... que burro que ets... mira que no mirar allà, pero es que coneixent el propietari del catxé hem pensava que hauría de ser mes dificil, mes rebuscat, per una vegada que es benévol.....

Veure imatge

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

Desembre 2011-12-04 11-12-19

Aquest catxé està situat a prop del pont dde la via del tren al seu pas per Vilabella.

Vam intentar loguejar-lo una nit, sobre les 23:00, pero la presencia d’un cotxe al costat no ens ho va permetre. Avui
a sigut rapid, sort peró que el meu braç es llarg, que si no no l'hagues pogut agafar.

Pero aixó no acaba… Un cop al cotxe he comprovat que apart de la satisfacció d'haver trobat el catxé hem vaig emportar una cosa més... una tifa a les sabates... ma cagun tot!!!!

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

dissabte, 3 de desembre del 2011

La Granja (03 de Desembre de 2011)

2111201203013150Al segle XII, el terme del Codony pertanyia al monestir cistercenc de Santes Creus. Per això, la granja es coneix també amb el nom de Granja de Santes Creus. Aquesta es va constituir amb el suport del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i d'algun noble tarragoní com Guillem de Claramunt. Dissortadament, en l'actualitat es troba Desembre 2011-12-03 15-22-45completament en runes i s'ha convertit en un lloc d'esbargiment per fer-hi costellades. Amb tot, encara s'hi poden contemplar els arcs ogivals o de mig punt d'origen medieval juntament amb restes de murs, trulls i sitges. Al costat hi ha la capella, restaurada, del segle XVIII.

.. Ostres tú, tot i que quan vam veure’l publicat vam sortir corrents, ens va costar anar dues vegades, ja que la primera no el vam trobar, hi es que hi havia molt desviament de coordenades.

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

dilluns, 28 de novembre del 2011

La Plana, Vilaseca (28 de Novembre de 2011)

Catxé al barri de La Plana, Vila-seca*, en un pont per sobre la via del tren. Compte, hi ha trànsit ocasional!
*: el nucli urbà de La Plana pertany a Vila-seca, encara que el cache es trobi al terme municipal de Reus ;).

.. Aquest catxé vam tindre que anar mes d’un cop a cercar-lo, pero finalment va caure a les nostres mans

 

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

diumenge, 27 de novembre del 2011

ROJALS (27 de Novembre de 2011)

Rojals(Tarragona)Rojals –a 12 km de Montblanc– situat a l'extrem nord-est de les Muntanyes de Prades és el poble més alt de la província, a 1.000 m d'alçada. Des de la seva església romànica (s. XIII) veiem la gran panoràmica de la Conca fins als cims del Pirineu. Rodejen el poble boscos de pi roig, alzinars i àrbres caducs. Cingleres i roquers coronen valls amb barrancs i rierols feréstecs: Castellfollit, les Tres Creus, Cogullons, la Pena, la Baridana, Clot del Llop, Motllats, riu Brugent… La zona de Rojals i els Cogullons ha estat habitada des del Neolític. Entre les restes que se'n conserven hi ha un gran nombre de pintures rupestres en pedres a l'aire lliure i coves.

… En aquesta vegada els propietaris del catxé ens han preparat un multi per visitar el poble. Vam gaudir d’allo mes fent-lo, tot i que alguna pista ens va costar mes que unes altres. L'hem fet en dos etapes... primer hem buscats uns quants micros... dinaret a la Socarrimada ... i la resta inclós catxé final, aixó si... HEM ACABAT FARTS DE REMENAR PEDRES!!!!! .. JE JE JE

Novembre 2011-11-27 18-09-50

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

Es una Ruta de 9 catxés tot resseguint la carretera que va de Montblanc a Rojals.

La carretera que uneix Montblanc i Rojals són 12 quilòmetres de tombs i tomets que fan un xic costosa l'arribada a Rojals, però la carretera en si mateixa ofereix raconets amb encants particulars.
A cada catxé podreu aparcar el cotxe ben aprop i apartats de la via.

Van trobar-los alguns amb mes facilitats que uns altres pero no van ser gaire complicats en definitiva, menys el nº 2, que ho no hi era, o no vam sapiguer trobar-lo..

Carretera de Rojals 1       Carretera de Rojals 3       Carretera de Rojals 4

Carretera de Rojals 5       Carretera de Rojals 6       Carretera de Rojals 7

Carretera de Rojals 8       Carretera de Rojals 9

 

Novembre 2011-11-27 18-04-16
Per veure més detalls d’aquets catxes prem al seu nom

divendres, 25 de novembre del 2011

Cooperativa+Aigua (25 de Novembre de 2011)

Capseta amb objectes relacionats amb el poble de Riudoms, plaques de cava de la Cooperativa, avellanes i clauers de Gaudí, situada a l'inici del camí anomenat "de les Passeres".

…Escapada ràpida abans d'anar a buscar la nena al Patinatge. Mai hi havia trobat un catxé soterrat, amagat sota pedres sí, pero soterrat literalment no.

Novembre 2011-11-25 17-16-24

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

dissabte, 19 de novembre del 2011

PONS DIABOLI TENEBRIS (19 de Novembre de 2011)

211120120292812

Aquest catxé va servir de cloenda de la trobada del 19 de Novembre. Vam fer-lo de nit, com mana el plantejament del catxé, i vam gaudir d’alló mes amb tots els participants, crec que erem sobre uns 50.

Va ser una excursió per la muntanya de nit, i passar per sobre del pont del diable a la foscor, va ser una experiencia que crec que no oblidarem mai. Despres els propietaris del catxé vam obsequiar-nos amb un petit refrigueri, que a aquelles hores vam agrair d’allo més.

Novembre 2011-11-19 20-37-10

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

Prop dels límits amb el terme de Vila-rodona hi ha un monument megalític, el menhir de la Pedra Alta, amb una llegenda que n’explica els seus orígens relacionats amb la construcció de la seu de Tarragona.

..Vam trobar-lo de nit, i amb una fina capa de pluja que feia que les roques rellisquessin, pero igualment vam poder gaudir de la seva bellesa.

 

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

L'estació de Vilabella (PK 14,0 de la línia Picamoixons-Roda de Barà) es va posar en servei l'any 1883 amb l'obertura de la línia de Sant Vicenç de Calders a La Plana Picamoixons. L'estació es situa a 1,5km al sud-oest del nucli urbà i disposa d'una sola via amb andana a la dreta d'aquesta (mirant sentit Picamoixons). En aquesta andana s'hi ubica una petita edificació que serveix com a aixopluc per als viatgers i disposa de serveis, si bé solen romandre tancats. L'estació disposa d'una zona d'aparcament de vehicles.

 

..Trobat a les fosques i sota la pluja amb la grata companyia de Shedir i Aullu.

 

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

En aquesta ocasió l’equip Santi i Miriam ens propossen passa per quatre punts característics del municipi. L’església, el castell i el cementiri, que hom veu fàcilment circulant per la carretera. El quart punt és l’ermita del Roser, una petita joia reformada pel gran arquitecte Jujol.

Vam fer-la a la nit, acompanyats de tots els equips de la trobada. Molt bonica la ruta, tot i fer-la de nit, com la companyia. Vam disfrutar-la molt.



Per veure més detalls d’aquest catxé així com els punts intermitjos prem aquí

El municipi de Vila-rodona està separat en dues zones per la vall del Riu Gaià. La part est està formada per una sèria continuada de muntanyes en les quals discorren els torrents del Pons, Pedrafita, Mas Serrà, Pinatelles, Pieró i d'en Boada. La part oest està formada per zones planeres i una petita vall, per on passa el torrent del Clot, que dóna les seves aigües al Francolí. Vila-rodona és cap del municipi, que comprèn també diversos masos i llogarets, molts dels quals encara són habitats: Vilardida i Mas d'en Bosc.

Vila-rodona gaudeix d'una superfície de 32,91 Km2. Té com a municipis colindants al nord: Aiguamúrcia i Pla de Santa Maria, per l'est: Montmell i Rodonyà, pel sud Alió i per l'oest el Pla de Santa Maria.

Llocs d'interès:
* El columbari romà, que s'utilitzava per a dipositar les cendres dels difunts, actualment totalment restaurat.
* El castell, amb la Torre de l'Homenatge, totalment restaurada i avui dia habitada.
* Les restes del Convent dels Dolors, situat als afores, i del qual destaca el seu absis circular
* Cooperativa Agrícola: agrupa actualment diverses cooperatives agrícoles locals dins de la Denominació d'Origen Tarragona i es troba al bell mig de la ruta del Císter, a tocar del monastir de Santes Creus. La seva fundació data del 1919 i l'edifici del Celler Cooperatiu, d'influencia modernista i obra de l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell, és de notable interès arquitectònic i és possible visitar-lo

 

Vila-rodona #1 - Les fonts fresques

 

Aquest és el primer d'una sèrie de geoamagatalls per conèixer el poble de Vila-rodona, a l'Alt Camp.
Està situat a les Fonts Fresques, a prop de l'antic rentador del poble.

Vila-rodona #2 - Dipòsit d'aigua

Aquest és el segon d'una sèrie de geoamagatalls per conèixer el poble de Vila-rodona, a l'Alt Camp. Està situat al dipòsit d'aigua a la part més alta del poble.

 

…Vam fer una sortida nocturna i vam anar directe als dos amagatalls, aixó si… en quan vam trobar el del diposit d’aigua vam tindre que sortir pitant, ja que ens va caure una tempesta al damunt de les que es recorden molts anys…

 

Per veure més detalls d’aquests catxés prem al damunt dels seus noms

diumenge, 13 de novembre del 2011

MAS DEL PICARANY (13 de Novembre de 2011)

Novembre 2011-11-13 16-45-22Aquest multicatxé consta de dos estades, una per trobar un micro, que val a dir està molt ben amagat i ens permetra accedir a les coordenades del segon catxé, que en aquest cas es “regular”

Ens ha agradat molt!!

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aqui

dissabte, 5 de novembre del 2011

CAMP DE FUTBOL MONTBLANC (05 de Novembre de 2011)

Vam aprofitar que el nostre fill jugaba un partit al camp del Montblanc per aprofitar per anar a la recerca del catxé. Després d’una valoració de les opcions totes van quedar en una… directe a l’amagatall.

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

divendres, 4 de novembre del 2011

LA SEQUIA MAJOR (04 de Desembre de 2011)

Desembre 2011-12-04 12-05-14

Declarat Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) el 14 de desembre de 1992, (Decret 328/1992).Te una
superficie de 17.000 m2 La Sèquia Major es va construir fa uns 200 anys, amb l'objectiu de drenar els antics estanys prop del mar. Actualment la Sèquia Major és un important espai constituït per comunitats vegetals de canyissar, prats humits, jonqueres, etc., així com un reservori faunístic on s'hi troben espècies rares al país com ara: el fartet (Aphanius iberus), el galàpeg europeu (Emys orbicularis), el cap-sec o punxós (Gasterosteus aculeatus): peixet en vies d'extinció.

..Sembla mentida que a una zona tan urbanitzada com La Pineda encara hi quedin zones humides com la d'aprop del catxé.
Trobat molt rapidament, la pista es veritablement efectiva!

View Image

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

Desembre 2011-12-04 10-54-26

Catxé situat als voltants de l'Ermita de la Mare de Déu del Loreto a la població de Renau (Tarragonés). La restauració de la mateixa va ser realitzada pel mestre Jujol al 1926

...Trobat molt ràpidament, pero aixó no treu que he disfrutat força de la visita a aquesta Ermita, un cop al camí d'entrada he hagut d'aturar-me a fer una foto del camí... que maca aquesta entrada... Un cop a la zona zero ha sigut mirar i trencar-li el cor a l'arbre, en sentit figurat eh!!!

Desembre 2011-12-04 10-48-27

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

dimecres, 2 de novembre del 2011

CAMÍ AL CEMENTIRI (02 de Novembre de 2011)

Aquest catxé estè situat a prop del cementiri de Reus en un camí que uneix Reus amb Castelvell de Camp i va sortir a la llum el millor dia que ho podía fer, el dia dels difunts, qualsevol s’apropaba amb la quantitat de gent que hi havia al cementiri, vam tindre que esperar-nos dos o tres dies que la zona estigués mes tranquila.

Molt treballat el contenidor, molt original

Novembre 2011-11-02 18-47-58

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Serie Areas de Descans (31 d’Octubre de 2011)

Aquesta es una mini serie de 5 catxés, dels quals nosaltres hem fet 4 de cami de Vilafranca a Valencia, sembla ser que el propietari dels mateixos fa aquesta ruta força vegades.

Totes les areas estan conectades per pont o pasarela, o sigui que es poden trobar en els dos sentits de la marxa, pero tots están amagats en direcció nord, cap a Barcelona.

…Nosaltres vam aprofitar la visita a les coves de Sant Josep per fer la recerca i trobada, esclar!

 

AREA DE DESCANS BENICARLO

ÀREA DE DESCANS LA PLANA

ÀREA DE DESCANS LA RIBERA

AREA DE DESCANSO BAIX EBRE

Per veure més detalls d’aquests catxés prem els seus noms

Una visita de les coves "Coves de Sant Josep" entre València i Castelló et porta a un món fascinant que va ser formada per un riu subterrani i té una bellesa única. En una longitud de 2750 m del riu Sant Josep flueix a través d'aquest laberint i, tot i la visita de molts dels espeleòlegs, el principi que el riu no es coneix encara, ni la fi de la cova. Vostè pot visitar a uns 800 m de la cova, la part més llarga passarà amb vaixell. Per respondre a les preguntes, no cal entrar a la cova, la resposta 3 es troba a la carpeta de publicitat. Però, és clar, la cova és digne d'una visita.Preu de l'entrada 9,50 euros per adults i 4,50 euros per als nens.

La cova de Sant Josep segueix l'eix d'un sinclinal corrent WNW - ESE a través d'un cingle de pedra calcària dolomita, que data del Muschelkalk (Triàsic una època entre 231 i 243 milions d'anys) i conté la criança en viu d'un riu subterrani que drena una càrstic hidrogeològic sistema.

Terreny Karst mostra dues formes externes com lapiaz, dolines, canons, barrancs, etc i formularis interns com cavernes i embornals. Totes aquestes formacions es deuen a la presència contínua d'aigua. Els canvis en les condicions climàtiques i la manca d'aigua pot aturar el desenvolupament càrstic, formant així el que podria anomenar coves fossilitzats en què la dissolució mineral és tot just operativa. Això produeix el que es coneix com processos clàstics mitjançant el qual els blocs i peces comencen a caure, i complementa la deposició de sediments, es dissol el carbonat de calci comença a precipitar. Això dóna lloc a una conversió d'aquestes coves en espais on regna la fantasia sovint, amb profusió d'estalagmites, cortines, columnes, estalactites, flowstones, gours, etc que representen el treball geològic dels segles, però que sol aparèixer als ulls humans, com la creativitat obra de la natura.

Les coves són conegudes des de temps prehistòrics. Pintures rupestres que daten d'al voltant de 7000 aC es van trobar al vestíbul d'entrada. Hi ha restes d'un poblat ibèric de Sant Josep turó i una làpida romana es troben prop de la cova

Per loguejar aquest Earthcatxe  s’han de respondre una serie de qüestions i enviar-les al propietari, la qual cosa vam fer a la mateixa cova.

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Serie CBC1.2 (12 d’Octubre de 2011)

Aquesta és una sèrie que intenta donar a conèixer els camins de la nostra comarca, que eren utilitzats antigament per anar de poble a poble i que, actualment, passejar per ells ja sigui a peu o en bicicleta, són una bona manera d’apropar-se a la seva història i també disfrutar de la natura.

CBC1.1 – Passeig de la Boca de la Mina

El primer itinerari de la sèrie és el camí que portava de Reus a Maspujols. Comença al Passeig de la Boca de Mina, un dels indrets més estimats i emblemàtics de Reus. Ha estat sempre un passeig molt popular, freqüentat per reusencs i reusenques i antigament era una de les zones de esbarjo on tothom hi feia cap.P1100302.JPG

És un passeig amb plataners centenaris a banda i banda , i comença a tocar de l’avinguda del comerç. De seguida trobem la font del Lleó que no és l’original, es va substituir fa molts anys. Si anem pujant, creuarem el barranc de la font dels capellans i el barranc del Molí.

Podem trobar masos emblemàtics: el Mas del Llopis, el Mas Creus o el Mas Navàs, aquest del arquitecte Pere Caselles. També hi trobem a l’esquerra el Molí de la Vila amb una fumera helicoïdal molt característica.

Arribem ja a dalt del passeig on abans hi havia la Bassa Nova del segle XIX, la font de la

P1100305.JPG

Boca de la Mina, lloc on les tardes d’estiu per berenar i per menjar la mona estava ple de gent. A començament del segle XX hi podíem trobar a la senyora Maria que venia paperines d’anissos junt amb un got d’aigua fresca de la font. El lloc data del 10 d’abril de 1607 quan la comtessa de Prades va donar permís als reusencs per gaudir de les aigües de la riera de Maspujols.

El caché és molt fàcil de trobar, és un micro, i està pels voltants de la font, l’unic que has de tindre compte es que hi han vespes a prop…

 

CBC1.2 – Els 5 Camins

P1100314.JPGUna vegada deixada enrere la Boca de la Mina, continuem pel camí de l’Institut Pere Mata. De fet a l’esquerra podem veure la magnífica obra modernista de Lluís Domenech i Muntaner. Anem encaixonats entre masos fins que trobem el camí de la Pedrera del Còbic , que agafem cap a l’esquerra.

Tota aquesta zona es agrícola i representa perfectament el paisatge tradicional de la zona, i també l’agrícola, doncs a partir d’aquí anirem veient conreus d’oliveres, avellaners, ametllers i garrofers. Anem pujant en direcció als 5 camins i veiem a la nostra esquerra la figura característica de la pedrera del Còbic, molt popular entre els reusencs i reusenques.

Passem la cruïlla del camí de Riudoms a Castellvell , una gran bassa dels regants del Pantà de Riudecanyes i P1100316.JPGarribem als 5 camins. A la cruïlla dels Cinc Camins trobem el Camí de la Drecera, el Camí del Mig, el Camí de la Pedrera del Còbic, el Camí dels 5 camins i el Camí que porta a Castellvell. És un punt emblemàtic de la xarxa històrica de camins de Reus. La cruïlla està envoltada de conreus i es poden tenir vistes panoràmiques de quasi tot el terme de Reus.

El caché va ser molt facil de trobar, pero no hi es al lloc exacte de les coordenades, pero aixó si, es molt evident on es troba

CBC1.3 – Camí de la Drecera

P1100325.JPGEstem als 5 camins i continuarem pel Camí de la Drecera. No és l’única ruta que des d’aquí et porta a Maspujols, també hi podríem anar pel Camí del Mig o pel Camí de la Pedrera del Còbic.

El camí davalla una mica per després tornar a remuntar i durant tot el seu recorregut continuarem trobant els típics conreus (olivera, avellaners...). Té característiques de camí fondo o semi-fondo, és a dir ,en molts trams el camí està encaixonat entre alts marges.

Està formigonat en bona part, i ens trobarem un pal indicador de la fi del terme municipal de Reus. Després de 20 minuts caminant, ens trobarem el camí de Cupons, que haurem de seguir a la dreta per arribar ja a Maspujols.

CBC1.4 – Camí Copons

P1100330.JPGEns trobem a la fi del camí de la Drecera, i a la cruïlla amb el camí de Copons, que hem de agafar a la dreta. Veiem marques de PR grogues i blanques.

Ens trobem dalt de un turó i ara anirem baixant tranquilament fins a la riera i a Maspujols..

Aquesta es la part est del terme de Maspujols , desde on es domina tota la plana. Aquesta part del poble es diu Copons, i es creu que aquí es van establir poblats iberics , dons se han fet troballes de vasos i restes de ceràmica prehistórica (denominada Copons).

El camí davalla entre oliveres i després de pasar una granja a la esquerra, al final en trobarem la riera que baixa del Salt.

BC1.5 –Riera Salt

P1100341.JPG

Ens trobem ja a la fi d’aquest primer itinerari. El camí de Copons acaba o comença a la riera del Salt, veureu un cartell. Un lloc molt conegut per tots els del territori, doncs baixa del lloc del Salt on antigament era molt popular anar a berenar o anar a menjar la mona.

Ja veiem Maspujols a tan sols 5 minuts i arribarem al aiguabarreig de les rieres, la del Salt i la de l’Aleixar, que a partir de Maspujols es fa gran i ja li direm riera de Maspujols.

Si volem continuar cap a l’Aleixar hi podem pujar riera amunt, que també està marcat blanc i groc. És un camí molt agradable per la pineda que hi podeu trobar i sobretot quan baixa aigua.

Aqui acaba la serie, que ens ha fet gaudir molt de la seva recerca ja que ens permet gaudir d’una bona passejada i la práctica del geocatxing

Per veure mes detalls dels catxés premeu al damunt del seu nom

L'ermita dedicada a aquest sant està situada a mà dreta de la carretera que puja en direcció a les Muntanyes de Prades, a uns deu minuts a peu de la vila, i és lloc freqüent de passeig dels aleixarencs i destí d'excurcionistes.

Les referències més antigues ens les proporcionen uns cairons de fusta policromada que en revelen un origen medieval. Quant a documentació, la més antiga és un pergamí de l'any 1341 a través del qual Maria, esposa de Guillem Tost de l'Aleixar, deixa en testament "opera Beati Blasii, sex denariorum". Alguns anys més tard (1370) l'infant Joan, comte de Prades, mana als jurats de la vila "que de present liurets e donats les claus an Jacme Roseyll e sa muler Berengaria de la yglesia de Sent Blay"; ja hi tenim, doncs, ermitans.

De José Ruíz Fernández, excurcionista instructor de la tropa d'Exploradores de España, tenim una descripció (1917) de l'interior de l'ermita que traduïm: "D'una sola nau, té l'altar major d'estil gòtic modernista, amb el tutelar al mig ials costats Sant Roc i Sant Francesc. En els murs laterals del presbiteri hi ha dos llenços grans a l'oli que representen les Ànimes el de la dreta i Sant Antoni el de l'esquerra. Aquest darrer va ser retocat el 1766 per Joan Alborná. A més de l'altar major té sis petits altars laterals o retaules sense res digne de ser anotat."

Les vicissituds del segle XX van motivar que, després de la Guera Civil espanyola, de l'interior de l'ermita no en quedés res, i després (llibres d'actes de l'Ajuntament, 1939) fos necessari fer una sèries d'actuacions encaminades a superar-ne les conseqüències: es va dur a terme l'acte simbòlic de reposició de la imatge del sant; es va dotar d'una mesa (1945), obra encarregada a l'escultor Modest Gené de Reus per a la parròquia i col•locada després a l'ermita; el 1981 es va refer la teulada; el 1983 s'hi va dur l'aigua; el 1997 es va enrajolar amb pedra natural; el 2005 es restauren les pintures i, encara ara, cal anar treballant periòdicament tant a l'edifici com al seu entorn per conservar-la i millorar-la al servei dels vilatants i dels molts grups de persones que hi fan estada

Ens vam apropar ben entrada la nit, va caure molt ràpidament, ja que hi erem una bona colla a la recerca..

Per veure més detalls d'aquest catxé

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Parc de les Glaneres (02 d’Octubre de 2011)

Octubre  02-10-2011 12-43-11L'arbreda del Parc de les Glaneres està composta per dues espècies: el lledoner (Celtis australis), de fulla caduca i l'alzina (Quercus ilex ssp.ilex) de fulla perenne. De fet, "glaneres" fa referència al fruit de l'alzina: l'aglà.
La densitat i composició mixta de l'arbreda del parc, que proporciona aglans i lledons (el fruit del lledoner) així com la seva frescor, ofereixen refugi a una munió de petits ocells forestals, com les mallerengues, el raspinell, el pinsà, el pit-roig, la merla o el tudó.

L'alzina és l'arbre representatiu de la comunitat vegetal pròpia de Riudecanyes, l'alzinar litoral (Quercion ilicis galloprovinciale), el bosc mediterrani per excel•lència, amb una estructura selvàtica i força densa, plena d'arbusts sempre verds i lianes. El caràcter peculiar d'alguns sòls del terme (àcids i saulonosos) permet l'existència d'un bosc d'alzines sureres (Quercus suber) prop del Castell d'Escornalbou, que és pràcticament l'únic de la demarcació de Tarragona.

L'explotació secular del bosc, la pastura, l'agricultura i, malauradament, els incendis, han fet retrocedir l'alzinar, que ha estat substituït per comunitats més seques, com les brolles silicícoles i les pinedes de pi blanc.
L'agricultura, que hagué de guanyar terrenys als vessants muntanyosos, ho va poder fer gràcies al suport dels murs de pedra seca, construccions tradicionals que a Riudecanyes incorporen blocs quadrangulars de granits i gresos vermells, variats en colors.

Aquests murs, com els que hi ha al Parc de les Glaneres, són boniques mostres d'enginyeria rural tradicional, protegeixen de l'erosió i serveixen com a refugi de petits mamífers (com l'eriçó, el ratolí de bosc o la mussaranya), rèptils (com la serp verda, diverses sargantanes o el llangardaix verd) i amfibis (com el tòtil o el gripau).

Per veure més detalls d'aquest catxé