Aquest catxé s’ha publicat en memoria dels que "HAN MORT SENSE TENIR EL CAP COT"
Aquesta escultura, promoguda per l’Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT) amb el suport del Memorial Democràtic i l’Ajuntament, presideix la fossa comuna del cementiri on estan sepultades la majoria de les víctimes de la repressió franquista. El grup escultòric es converteix en l’element principal de la sepultura i símbol de dol, record i dignificació de la memòria.
La fossa comuna del cementiri de Tarragona, va tenir una primera dignificació el 15 de gener del 2010. En aquella ocasió es van inaugurar uns plafons on es recollien el nom de les persones afusellades a la Muntanya de l’Oliva (660 persones) i les mortes a les presons i hospitals de Tarragona en acabar la Guerra Civil i fins l’any 1948. L’actuació en aquesta fossa ha estat promoguda per l’Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT) i realitzada pel Memorial Democràtic de la Generalitat i l’Ajuntament.
La dignificació s’emmarca en un seguit d’ actuacions de recuperació de la memòria democràtica, com ara la senyalització a la Casa del Pretori Romà “Pilats”; presó franquista fins el 1953 on més de 3.500 persones van patir tot tipus de vexacions i des d’on partien, moltes d’elles, per a ser afusellades al costat del cementiri.
Aquest catxé ubicat al cementiri m’ha possat una mica nerviós, hi havía força gent i no es un lloc com per anar remenant, sort que l’hem trobat ràpidament.
Segona edició d’aquest catxé situat a la magnífica rotonda que hi ha a l’entrada de Reus. En aquesta ocasió val a dir que potser he anat com a 5 o 6 vegades al lloc sense éxit, pero al final ha caigut.
Aquest es un caché que s’han de desxifrar, fent servir codis antics, dos codis. Consta de dos parts, una vegada resolta la primera, es té la pista definitiva per poder trobar les coordenades finals.
Pistes: 1 - grau 33 + AD en 1514 2 – c106
Apa, amb aixó s’ha de resoldre…. complicat? dons una mica, pero amb paciencia es resol.
Vam estar la nit que van publicar el catxé la dona i jo resolent els codis, gracies a una recerca extensa i complexa. Al día seguent a la tarda vam anar la meva filla i jo a la recerca del catxé... li hem dit també al nostre fill mitja... pero ha dit... "no que de nit somio"..
Doncs aixó, ja ens veus entrant al lloc on está amagat 5 minuts abans de que tanquessin, ja només entrar ens diu un empleat ... "suposo que no trigaran gaire, es que tanquem en cinc minuts".. glups... "la primera en la frente"..si sapigué que venim a fer, je je, i ja ens veus quasi corren a la recerca.
Com que les coordenades estan perfectes hem trobat el catxé fàcilment... i vet aquí que sentim la senyal de que estan a punt de tancar, una sirena... dues.... i ja ens veus corrents per sortir d'allà abans de que tanquessin i comentant entre nosaltres entre rialles forçades...."mira que si ens quedem aqui tancats"
Una abandonada amb la qual més que vigilar la Vespa el que s’hi ha de vigilar son les oruges
Aquest catxé ha sigut com el guió d’una pel·licula….
Arribo al lloc del catxe i hem trobo al pagès amb la porta del mas oberta.
Ups. . . Que faig? Baixo del cotxe o marxo?
Doncs he baixat, i als 3 segons la tenia el pagès al meu costat. . . Que busca alguna cosa? hem diu. I jo que he estat ràpid de pensament li dic: Doncs és que estic fent un reportatge fotogràfic de les diferents mines de Riudoms. . .
L'home al.lucinat, al costat meu una bona estona dient-me que si aquí n'hi ha una mina, que si allà un altra i jo vinga dissimular, je je. Al final l'home a pensat que ja havia perdut prou el temps amb mi i ha tornat als seus afers i jo he aprofitat un angle mort per agafar el catxe i anar al cotxe a logejar.
Un altre catxé de la serie abandonada que cau al sac… aquest es tipic tipic.
Fa més de 200 anys, la societat tarragonina, aprofitant una època de bonança econòmica, feu una aposta decidida per restablir l’activitat portuària iniciant la construcció del que havia de ser el port modern.
Els projectes de Juan Ruiz de Apodaca i de Joan Smith aprofitaren les restes romanes i medievals que existien i establiren les bases del port actual, partint d’un eix principal: el dic de Llevant.
El Dic de Llevant, principal construcció d’abric i de protecció del Port de Tarragona es va anar bastint, pedra rere pedra, extreta de la pedrera de Pons d’Icart amb la força dels presidiaris confinats a la ciutat. El material es transportava fins al moll amb carros estirats per bous i mules; les grans pedres, però, eren mogudes pel “burro”, plataforma de fusta que es movia relliscant sobre corrons. Anys més tard, s’utilitzà el tramvia que des de la pedrera transportava els grans blocs fins al moll passant per la plaça dels Carros.
En el segle XIX destaca l’empenta donada per l’enginyer Saturnino Bellido, artífex de la construcció del Moll de Costa, i també de la prolongació del dic de Llevant que l’any 1849 tenia ja 1.064 metres de llargada.
A començaments del segle XX, la maquinària s’anà imposant com a mitjà de càrrega i descàrrega de mercaderies, però també per a la construcció; així, la grua Titán amb capacitat de fins a 20 tones s’instal•là al dic de Llevant per a les seves obres de prolongació fins l’any 1918.
En aquesta magnífica obra que s’endinsa en el mar, donant protecció i recer als molls interiors i als vaixells ancorats al Port, s’hi col•locava un far al seu extrem per indicar als vaixells l’entrada a la dàrsena. En els primers anys, aquesta construcció era de fusta i es podia traslladar segons les necessitats de creixement de l’obra; més tard, ja en el segle XX, se’n construí un d’obra que actualment resta com a testimoni al mig del moll d’Aragó. En els anys 80 es traslladà des de la Punta de la Banya al delta de l’Ebre, a Tarragona, el far de ferro construït entre 1861 i 1864, on va ser restaurat, esdevenint un punt de referència dins el Port.
L’última ampliació del Dic de Llevant va finalitzar l’any 2007 aconseguint els 4.850 metres de llargada actuals que han permès no només el creixement de la infraestructura portuària per aquella banda, amb la projecció de nous espais terrestres, sinó també que hagi esdevingut per als tarragonins un espai urbà on poder fer diverses activitats: des d’un passeig tranquil per contemplar l’activitat portuària, a una ruta cultural amb diferents punts d’interès: la torre- rellotge del Port, el punt geodèsic, el far del moll d’Aragó i el far de la Banya; un circuit en bicicleta pel carril habilitat, patinatge, running o fins i tot submarinisme en el parc subaquàtic de la Societat d’exploracions Submarines.
Amb aquest catxé hem necesitat el comodí de la trucada... i una explicació del que feiem al geomugle-pescador que hi havía al costat de l'amagatall que estaba al.lucinat amb nosaltres.
Al final li hem hagut d'explicar del que anava el joc ja que la seva cara ho deia tot, je je je.... Al final de l'explicació ens diu... ah esto es eso del gps que he visto alguna vez por la tele!!!
Amagatall molt ven aconseguit... i una mica punyetero ja que ens ha costat força trobar-ho
Estranyament aquesta “abandonada” ha sigut molt facileta... l'hem trobat practicament al primer cop d'ull que hem fet... Bé ja está bé així per que n'hi han algunes abandonades que tela marinera.
Aquest catxé te la particularitat que has de penjar una fotografía en la qual es vegi un FTF.
Catxé molt a prop de l’antiga tabacalera de Tarragona que va tancar les seves portes fa uns anys i que es preveu, si els presupostos i la crisis ho permet, sigui la seu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, reservant una antiga nau per ubicar l'arxiu de l'antiga fabrica i un centre d'interpretació de la Tabacalera a Tarragona.
L’hem anat a buscar-ho uns quants equips despres de l’event, i val a dir que com era un catxé que l’ha amagat el equip del Camp de Tarragona recentment creat l’hem trobat ràpidament.
Aquest catxé l’hem trobat despres d'asistir a l’event de Gener del Camp de Tarragona. I.mas ens ha informat que acabaven de publicar un nou catxe dels seus. Un cop ens hem apropat a la seva ubicació al arribar hem vist que hi habia molt "ferro" on buscar, pero un cop de sort ha fet que al passar aprop d'una de les grues..... el catxé hagui caigut a les mans d’un dels equips…
![X6%20145[1]](http://lh6.ggpht.com/_X8e0oyh6b1c/TTiA6ktnEjI/AAAAAAAACuY/Jhj5AhZI2ck/X6%20145%5B1%5D%5B4%5D.jpg?imgmax=800 "X6%20145[1]")
Aquesta abandonada m’hi al·legro que hi sigui “abandonada”. Molt millor així que en plena acció. Aquest catxé val a dir que he tingut molta sort, potser he trigat 1 minut en trobar-lo… que bé!!!!
Aquesta abandonada ha sigut molt complicat trobar el catxé, i aixó que els demés equips tots han tingut la bona sort de trobar-lo a la primera.. dons jo no!!! i mira que hi he mirat per tot arreu, prop de 30 minuts m’ha costat trobar-lo.. pero al final … el que la sigue la consigue!
Una altra mina trobada a Riudoms… després de les bones indicacions del pagés del catxé anterior… je je je
Trobat amb facilitat, aquest catxé penso que té els dies comptats ja que hi està molt expossat.
Una altra abandonada més!!! Aquesta té la particularitat que per unes obres que es realitzen a prop de la seva ubicació definitiva está allotjada a una ubicació provisional, pero aixó no ha sigut impediment per trobar-la.
L'ermita de Sant Quirc es troba a la localitat de Durro dins de la vall de Boí. Està emplaçada molt a prop de l'església, a una alçada de 1498 m, l'accés és fàcil a través d'una pista forestal. Des d'aquest lloc s'observa una panoràmica de la vall tancat a la llunyania pel massís de Coma-el-Formo i els dos Beciberri (nord i sud). Una senda accedeix fins al petit llac de Durro a 2250 m, passant pel Barranc de Freixa i la riera de Mulleres.
La planta és d'una sola nau tancada amb volta de canó, que acaba en un absis amb volta de tambor. En tot l'edifici només s'obren tres obertures: una finestra en forma d'espitllera en el centre de l'absis, un òcul petit en aquest mateix lloc i una altra finestreta a la façana dels peus. La porta d'accés (situada a la façana sud) és un arc de mig punt amb dovelles molt tosques. En restauracions posteriors se li va afegir una espadanya.
L'església va tenir en el seu origen un altar romànic decorat amb pintura sobre taula, dedicat a Santa Julita i Sant Quirze, obra molt valuosa que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Aquest ha sigut el nostre primer catxé d’aquest recent estrenat any 2011. Son molt boniques les vistes desde dalt de tot i una cosa que ens ha cridat l’atenció, i dels mes petits, es que a la petita font que hi ha a prop hi havía una capa de gel de uns 5 cm.. que no han pogut reprimir-se de jugar amb ella.
