dilluns, 25 d’abril del 2011

Serie MRiMP (25 d’Abril de 2011)

image

MRiMP 0001 - Santa Magdalena

Trobat molt facilment ja que hi anavem una bona colla de recercadors

 

 

MRiMP 0009 - Eslurp, eslurp, mmm...

Si el anterior el vam trobar rápidament aquest encara més

 

MRiMP 0006 - Et vigilen, et protegeixen

En aquest només vam tindre el problema que vam aparcar el catxé desde on no era possible l’atac del mateix. Després d’uns moments pensant vam veure desde on s’havia de recercar. Dit i fet, en un moment hi va ser a les nostres mans, aixó sí, ens vam mullar una mica ja que va començar a ploure.

 

Abril 25-04-2011 11-57-29

 

 

MRiMP 0020 – L'anfora

Que descarats que resulten ser alguns dels catxés, i aquest n’es una mostra.

 

 

 

MRiMP 0013 - Límit de la Urb. Costa de Zefir

L’amagatall es força curiós i val a dir que ens ha costat una mica trobar-lo

 

MRiMP 0012 - Última parada al canvi de dimensió

Supossem que el nom està en relació amb el que costa arribar fins al caminet!!! després tot a sigut arribar i moldre.

 

MRiMP 0017 - El pont a l'altra dimensió

Ens vam fer la mateixa pregunta que es va fer un altre equip que va trobar el catxé… que hi fa aquest pont aquí i així?, han fet primer el pont que les carreteres?, faran despres el altre costat? De nou el recipient maco, maco.

 

MRiMP 0019 - S'ha escapat el conill

Vam aparcar el cotxe al costat mateix del catxé. Després trobar-lo ja va ser una altra historia. Peró despres d'un moments mirant atentament el mecanisme el vam trobar. No hi haviem vist mai aquest tipus de porta perque puguin passar els animals.

 

Per veure més detalls dels catxés premeu sobre el seu nom

dissabte, 23 d’abril del 2011

Palau de la Música Catalana (23 d’Abril de 2011)

image

Construït entre 1905 i 1908 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Català amb fons procedents de subscripció popular, el Palau de la Música Catalana constitueix un patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s’identifica amb la seva història.

La seva sala de concerts −una de les més singulars del món− ha estat durant cent anys l’escenari privilegiat de la vida concertística, nacional i internacional de la ciutat de Barcelona. Una perla arquitectònica del Modernisme català que ha esdevingut, amb el pas de les dècades, un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya i que és, actualment, la única sala de concerts modernista patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (4 de desembre de 1997).

Les darreres dècades, el Palau de la Música Catalana ha viscut la renovació i consolidació de l’Orfeó Català, la creació del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (1990) i de l’Escola Coral de l’Orfeó Català (1999), i la remodelació i ampliació de l’edifici modernista per l’arquitecte Oscar Tusquets amb l’auditori del Petit Palau i la nova Plaça del Palau.

El nostre últim catxe del dia de Sant Jordi. Hem anat força tard, a la nit, i ens ha deixat amb la boca oberta el Palau il·luminat.  ES IMPRESSIONANT

Aquest l'ha trobat el nen... que desprès d'uns minuts de recerca a dit... aqui aqui!!! tot emocionat


 

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

image

L'origen més remot de la Catedral de Barcelona correspon a una basílica de tres naus que al-Mansur va destruir l'any 925. Les restes d'aquesta basílica es poden veure al Museu d'Història de la Ciutat. Cap al 1046 es va començar la construcció d'una nova seu per iniciativa del bisbe Guislabert. D'aquesta seu no se'n tenen gaires referències: se suposa que ocupava part de l'edifici gòtic, però se'n conserven alguns dels elements romànics.
La basílica actual es va començar a construir el 1298 durant el bisbat de Bernat Pelegrí i el govern del rei Jaume II, anomenat El Just. Aquell any, la capella de Santa Llúcia, d'estil romànic tardà, ja existia. Però tot va anar molt lent: la cripta de Santa Eulàlia i el cor són del final del segle XIV; el claustre, del segle XV; el rerecor i l'orgue, del segle XVI, i la façana va quedar inacabada fins al principi del segle XX.
Van ser els arquitectes Josep Oriol Mestres i August Font i Carreras els qui van acabar les obres, inspirant-se en un dibuix del principi del segle XV de l'arquitecte francès Mestre Carlí; així, doncs, no és d'estil gòtic català, sinó nòrdic. Aquesta façana té 70 metres d'alçària i està coronada amb una imatge de santa Helena, de l'escultor Eduard Alentorn.

Al claustre hi ha un sortidor on el dia de Corpus es fa ballar l'ou, i també hi ha un estanc amb tretze oques blanques, sempre tretze, que són els anys que tenia santa Eulàlia, segons diu la tradició o la llegenda, quan la van martiritzar.

No es dona mes que anar a la recerca d’aquest catxé el día de Sant Jordi. La plaça a tope, i quan diem a tope es “A TOPE” amb majuscules, a mes a més i havía un grup de nois ballant i fent salts acrobatics, amb la qual cosa encara s’hi congregaba mes gent, si es que aixó era possible, pero con “nocturnidad i alevosia” que deia aquell vam atacar el catxé, amb molt de cuidado de que no ens veiesin i vam loguejar.

b17bc3a2-3852-4709-861d-43143ce76109

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

image

L'Arc del Triomf va ser construït l'any 1888 amb maó vermellós a l'estil mudèjar com a entrada principal de l’Exposició Universal, que va tenir lloc al Parc de la Ciutadella.

El disseny de Josep Vilaseca i Casanovas sobresurt respecte a altres, en particular a l'Arc del Triomf de Paris - pels seus colors vermellosos pel maó empleat, a l'estil mudèjar, estil amb els orígens a l'arquitectura àrab. L'arc està decorat amb estàtues. La part frontal, de Josep Reynés, mostra la ciutat de Barcelona donant la benvinguda als visitants. L'altra part, dissenyada per Josep Llimona, mostra la cerimònia d'entrega de premis.

La corona de l'Arc està adornada amb l'escut d'armes de la ciutat de Barcelona. La resta de províncies espanyoles també apareixen al voltant de la corona i està decorat amb 12 estàtues de dona que simbolitzen la fama.

El vam trobar a les fosques

Hi havia un senyor molt a prop del catxe, bé, a on ens pensàvem que hi era. Després de estar-li fent la "mirada del tigre" durant una estona el senyor em sembla que s'ha espantat i ha pensat... marxo d'aquí que aquest a aquestes hores no hem portaran res de bo... je je je... ho hem aconseguit.. via lliure per recercar...

Peró.... on ens pensàvem que hi havia de ser no hi era.. però no estàvem a temps de dir-li al senyor que tornés... je je je... després d'una nova exploració del terreny hem suposat on devia ser... i efectivament.. allà hi estava

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

imageÉs la segona estació més important de Barcelona, després de Sants, per ser capçalera dels trens de Llarga Distància que es dirigeixen cap a França i ser capçalera de bona part dels regionals que provenen del sud i l'est de Catalunya. Però és la gran estació de Barcelona, ja no pel nombre de trens que hi circulen actualment, sinó per l'espectacular i monumental arquitectura.

El nom d'Estació de França era usat anteriorment a la construcció de l'actual edifici de 1929. L'empresa Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà l'any 1875 amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 20 de gener del 1878 va inaugurar el tram fins a Portbou creant la connexió internacional amb França.

L'actual Estació de França fou dissenyada per l'arquitecte Pedro Muguruza, construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant, i fou inaugurada per Alfons XIII l'any 1929 en motiu de l'Exposició Internacional. Els edificis envolten les vies en forma d'"U" i en ells s'usen materials luxosos com marbre, bronze, vidrieres decoratives, etc.

Les dotze vies i set andanes situades dins la "U" estan cobertes per dues marquesines metàl·liques de 29 metres d'alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l'esquerra. Completen les instal·lacions de l'estació dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i diverses vies d'estacionament. A més a més, a la sortida de l'estació i a l'esquerra del túnel de la línia general hi ha un altre túnel per al manteniment dels trens.

Aquest catxé el vam atacar la nena i jo. L'hem trobat ràpidament, únicament hem hagut d’esperar que una manada de geomugles marxés per loguejar amb seguretat pel catxé. Tot i que es visible fent una mirada “geocatxera” es fusiona molt bé amb l'entorn.

 

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

Trobat molt,pero que molt ràpidament, quan marxavem de Barcelona per una visita turística que vam fer el dia de Sant Jordi.
Ha sigut tan ràpid que ni hem parat el cotxe, l'he aturat un segon al mig del carrer, surtim, el trobem, loguegem i continuem la nostra marxa. Quan ja haviem marxat ens vam adonar que no li vam fer la fotografía que fem a tots els catxes…

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aqui

diumenge, 17 d’abril del 2011

La Ruta del Rec (17 d’Abril de 2011)

image

Amb aquest catxé vam fer un passeig per l’història de l'aprofitament de l'aigua a la localitat de La Selva del Camp.

Després de trobar totes les pistes hem anat a la recerca del amagatall del catxé. Val a dir que la coordenada final està una mica desplaçada, -0,3' a les dues xifres, pero amb l’ajuda dels logs dels anteriors equips l’hem trobat sense dificultat i en perfecte estat.

Abril 17-04-2011 9-29-15

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aqui

diumenge, 3 d’abril del 2011

Serie Roda de Barà (03 d’Abril de 2011)

image#02 ROC DE SANT GAIETÀ:

Petita fantasia arquitectònica construïda sobre un paratge natural de gran bellesa. Va ser durant l'any 1963 quan un empresari de Sabadell Gaietà Bori Tallada la va descobrir i es va enamorar d'aquella punta rocosa del mar (la punta de l'Guineu).

Aquest es va costar moltíssim trobar-lo, mai ens haguessim imaginat a on estaba amagat.

 

 

image# 03 EL MIRADOR:

Agradable passeig que recorre el litoral de Roda de Barà i que uneix la urbanització del Roc Sant Gaietà amb platja llarga i finalment la urbanització de la Barquera.

Desprès d'una estoneta a la recerca m'allunyo de la zona zero per veure amb perspectiva... i aleshores s'en va encendre la bombeta... no vaig anar errat!, allà hi era.

 

image#04 LA ROCA PLANA

Si mirem al mar des d'aquest mirador, veurem, si el mar ens deixa, una roca plana just al davant. Expliquen els més grans del lloc que en aquest lloc van trobar la imatge d'una verge que ara està a l'ermita que trobarem en aquest passeig, l'ermita de la mare de deu de barà.

El contenidor está molt currat, aixó sí creiem que hem tingut sort ja que ha caigut molt ràpidament

 

 

image#05 CAMINO DE RONDA

Punt en el qual s’arriva a la Platja Llarga, que a l’estiu hi ha moltissim turistes i lugarenyos.

Aquest catxé també ens ha fet “estrujar” les neurones i una miqueta de força per treure’l

 

image#06 PLAJA LLARGA

Vam estar quasi mitja hora llarga aixecant i rebuscant als llocs mes insospitats, i aixó que no hi ha masses, fins que al final, al lloc on hi haviem ficat la má mes de 10 vegades, un dels amics que ens acompanyaven, diu, aquí hi noto alguna cosa, i ves aquí que tocant, tocant al final el catxé va caure dolçament a les nostres mans.

 

 

Abril 03-04-2011 15-26-06#07 UN PINAR

En una vella riera plena de romàntics arbres, s'ha creat el Bosc dels Llibres. En cada arbre s'ha "penjat una fulla o portada d'un llibre d'autor desconegut ". Les fulles dels llibres onegen al vent i conviden el passejant a prendre una i llegir una poesia, un missatge, una història d'amor, de guerra o de conte de fades.

Bé l’idea de l’Ajuntament molt bona, pero la gent no respecta rés, no vam trobar ni rastre de les fulles dels llibres, i el catxé, degut a les últimes plujes i tenía mes de mig llitre d’aigua dins, aixó si, la llibreta estaba completament eixuta, amb lo qual vam poder signar sense problemes.

 

image#08 PLAÇA DE CATALUNYA

Es podria dir que pràcticament és el centre del poble, no per ser el centre geogràfic, sinó per ser aquest punt i els seus voltants el que més activitat comporta, comercialment i de trànsit, ja que és punt obligatori de pas per accedir a urbanitzacions.

Facilet fácilet, aixó sí amb les mirades de la propietari d’un bar de la vora que hi devía de estar-se preguntant que hi feia tanta gent allà a aquelles hores.

image# 10 PASO A NIVEL

És l'últim pas a nivell amb guardabarreres de Catalunya. A Espanya només queda un altre més a part d'aquest, situat a la província de Lleó.
Adif vol suprimir aquest pas a nivell basant-se en el futur augment del trànsit ferroviari i en el fet que és inviable econòmicament mantenir tres persones per activar les barreres. A més de que la majoria dels municipis exigeixen acabar amb aquests passos a nivell d'acció manual pel risc d'accident que comporten.

El vam trobar rapidament i … si vam poder veure al Guardabarreres!!!

 

Abril 03-04-2011 16-58-03#11 VISTES

Com molt bé diuen els propietaris del catxé, una imatge val més que mil paraules… pero el catxé ho vam trobar grácies a la trucada de l’estalvi, ja que ens marcaben les coordenades quasi 25 metros mes allunyades.

 

#12 CANTERA ROMANA

imageSituada a la urbanització de l'Eixample Residencial, urbanització construïda a la finca que va ser propietat dels Elies i després de la família Vidal.
Segons proves científiques realitzades per la Universitat de Barcelona en els inicis de la dècada dels noranta, els blocs de pedra de l'Arc de Barà procedeixen d'aquesta pedrera de la mateixa manera que les façanes d'algunes cases del poble així com la façana de la nostra església parroquial.

Aquest, amb paciencia i una canya, com diuen, l’hem trobat. Quin prodigi de mimetisme!!!

 

10-04-2011 7-39-47#13 LA VIEJA ESTACIÓN

L'estació de Roda de Barà va entrar en servei l'any 1883, amb la posada en servei de la línia entre Valls i Vilanova i la Geltrú. Un any més tard entrava en servei la línia de Roda a Reus, de manera que l'estació es va convertir en un punt d'enllaç de línies important. La línia de Reus es va clausurar al trànsit de viatgers definitivament el 1992 de manera que l'estació va quedar com a simple estació de pas en la qual cada vegada paraven menys trens

Aquest amagatall de nou es una mostra de l’enginy dels seus propietaris

 

image#14 CANTERA PETITA

Aquesta cantera te la peculiaritat de que sembre que hi hagin fet uns esglaons a la roca.  També se la coneix com la Cantera d’Elies

L’espai destaca per les nombroses marques del procés d’extracció de la pedra que encara hi són ben visibles, la qual cosa li atorga un enorme potencial didàctic. D’aquesta manera, passejant pel seu interior podem contemplar les restes de grans blocs de pedra en fase d’extracció, els indicis de blocs extrets, forats per a encabir tascons o falques, petits canals i marques paral•leles de pics.

 

03-04-2011 12-20-27#15 ARC DE BARA

És, entre els monuments de les seves característiques, el més important dels coneguts a l'antiga provincia Tarraconensis. Situat en el traçat de la Via Augusta, a uns 20 km al nord de Tarragona, es tracta d'un arc senzill d'una sola obertura, d'extrema sobrietat, construït amb carreus de pedra local. Vuit pilastres estriades, rematades per capitells corintis, sostenen un entaulat amb una inscripció lusiva a la restauració del monument, costejada per Luci Licini Sura al començament del segle II dC. Per les seves característiques, cal situar la seva construcció en l'època d'August.

 

Per veure més detalls d’aquests catxés prem el seu hipervincle