diumenge, 26 de juny del 2011

El Met de Ribes (26 de Juliol de 2011)

Segons ens explica la llegenda en Met era d'aquelles persones que tothom s'estimava. Sempre tenia bones paraules per a qui les necessites.

Ja era gran, i per això, tenia temps d'observar des de la plaça estant, el traginar de la gent. Petits i grans el saludaven amb gran entusiasme quan passaven pel seu davant, i li deien - com va Met!- i ell sempre contestava amb un somriure a la cara, - anar fent, anar fent!.

En Met no sabia de medicina, ni era capellà, només era un home que tota la vida havia fet de pastor. Tot i així, quan algú tenia problemes, l'anaven a cercar. La gent se li assentava al seu costat i li explicaven els seus problemes personals,....que si el nen no em fa cas,... que si el meu marit no m'ajuda amb la casa, ....que avui em fa mal aquí, ...etc.

En Met els escoltava atentament, i sempre donava bons consells a tothom. Fos el problema que fos, en Met, després dels consells, sempre els hi feia una reflexió; els problemes no es solucionen lamentant-se, sinó amb paciència i anar fent, i anar fent!

Un bon dia, el riu baixava crescut per les pluges dels últims dies. En Met, va
apropar-se massa a la vora del riu, amb tanta mala sort, que va relliscar, caient a l'aigua.

Les ràpides aigües se'l van endur riu avall. Però en Met, fidel a la seva filosofia, va guardar la calma, va pensar que si intentava anar contra corrent seria pitjor.
A mida que ell anava baixant riu avall, els veïns del poble l'observaven des de ponts i balcons, cridant-lo amoïnats - Met com estàs? - ell, per no amoïnar a ningú, i amb un somriure a la cara, contestava. - Anar fent, anar fent!!…..

El mes complicat d’aquest catxé, apart de la pluja que queia, ha estat el no trepitjar les “tifes” dels gossos que utilitzen la zona com a W.C

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aquí

La vila de Sant Joan de les Abadesses ocupa el centre d’una vall prepirinenca del Ripollès, travessada pel riu Ter de llevant a ponent i encerclada per muntanyes.
Els primers indicis de poblament de la vall es remunten al Paleolític inferior, fa uns 200.000 anys.
Guifré el Pelós va fundar el monestir de Sant Joan a les darreries del segle IX, en el seu esforç de repoblar les terres de la Catalunya Central reconquerides als àrabs.
La gent que vivia escampada per la vall s'instal•là al voltant del monestir i així fou com nasqué la vila; poc a poc, la població va anar augmentant.
Per tal de mostrar-vos alguns dels racons de la vila, ens proposen aquest multi-catxé. En cada un d'aquests punts trobarem una dada, que ens servirà per poder saber les coordenades finals on es troba ubicat el catxé.

 

1er punt : N42 13.945 E002 17.175 El Monestir. Ens trobarem davant de l'entrada del monestir. Just al costat de la porta hi ha una inscripció en que les dates de la restauració ens donarà els dos primers valors. Les unitats de la data d'inici de la restauració serà el valor A i les unitats de la data de la fi de la restauració serà el valor B.

2on punt : N42 13.965 E002 17.094 La plaça Major. En aquesta plaça es troba l'ajuntament de la vila; sobre les arcades hi ha unes finestres rodones, les comptem i obtindrem el valor C.

3er punt : N42 13.971 E002 17.021 La muralla. Voltava tota la vila vella protegint-la del atacs del exterior. Just en aquest punt trobarem una plaça de nova construcció el la que hi han unes faroles tipus "xupa-xup", les comptem i obtindrem; el valor D.

4rt punt : N42 14.118 E002 17.053 El pont Vell. A l'entrada del pont i trobarem una font anomenada les cinc fonts, al costat hi ha una inscripció en la que haurem de buscar una nova data. El dia en que va ser aterrat a l'any 1939 ens donarà el valor E.

5è punt : N42 14.052 E002 17.201 Sant Pol i la plaça Clavé. Al mig de la plaça hi trobarem una font en la que hi ha unes cares per on brolla l'aigua, les comptem i obtindrem el valor F.

6è punt : N42 14.183 E002 17.320 L'escorxador. Edifici que havia estat l'escorxador municipal; en aquest punt haurem de comptar les creus en forma de X que hi ha sobre la paraula "MATADERO"; la quantitat serà el valor G.

Ja només us caldrà substituir els valors que hem anat trobant, per les lletres de la fórmula i tindrem les coordenades finals del catxé.

N42 14.(A-F-2)(C-D-2)(B+G-2)

E002 17.(E-G-1)(C-A+2)(B+F+2)

Nosaltres ,aprofitant que el dia anterior vam fer la Ruta del Ferro hem vingut a Sant Joan de les Abadesses a veure el Monestir, ens feia especial gracia ja que la nostra filla es diu Emma


Hem gaudit de la visita del poble ajudat pels punts intermitjos del catxe. La zona final es molt maca i com diuen alguns molts humida

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aqui

divendres, 24 de juny del 2011

La Font Gran (24 de Juliol de 2011)

L’ història d’Ogassa es perd a l’edat mitjana.. Eren terres i cases que pertanyien a l’Església: L’abat Oliva, l’Abadessa Emma, i a grans senyors: els d’Oriol, Guifré el Pilós …hi ha també el mite del comte Arnau, que expià les seves penes per les muntanyes de la comarca.

Aquest municipi és al bell mig de la comarca del Ripollès. Limita amb els pobles de Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Campdevànol. La Serra Cavallera hi presenta les seves muntanyes més importants i emblemàtiques, encapçalades pel Taga, de 2035 m d’alçària.

El municipi és creuat per nombrosos torrents i l’abundància d’aigua es fa evident en les fonts que hi brollen , essent la Font Gran una de les més representatives, a la qual s’hi accedeix per un camí que sortint del Taller de reparacions, voreja la riera.

La Font Gran està lligada a les mines de carbó d’Ogassa pel temps i la historia. La mina “el Pinter”, de 100 m de llargària, està ubicada a la part lateral del Taller de reparacions, sota el pla que baixava el carbó de la mina Ramona. S’hi deixà de treballar en el període 1920-25, quan va ser tancada la mina Ramona a causa de l’elevada presència de grisú.

L’explotació de les mines comença l’any 1838 i s’allarga fins que tancà la darrera el 1967.

Si voleu visitar les mines, hi ha visites guiades de Maig a Juliol, els matins i tardes de dissabte, i els matins de diumenge. Truqueu per avançat per reservar al +34 972 720 380 (Ajuntament d´Ogassa)

Cal recordar que Ogassa té un ric patrimoni integrat per nombroses esglésies romàniques i que l’any 1987 va ser premiada amb la primera posició pel guardó “Vila en flor de Catalunya”.

Vam aprofitar per fer aquest catxé quan ens vam desplaçar a Ripoll per fer la ruta del ferro. Un molt bonic entorn per amagar un catxe. Ens va costar una mica, pero finalment el vam trobar, no abans de donar uns quants tombs.

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aqui

La Ruta del Ferro és una  via verda que segueix l’antic traçat del ferrocarril Ripoll  – Sant Joan de les
Abadesses – Toralles – Ogassa.
Es una ruta en forma de cuc de  70 caches de  mida micro, amb un recorregut de  14 quilòmetres.
No és possible fer la ruta circular, així que caldrà tornar pel mateix camí o bé organitzar-se amb Juliol 24-07-2011 13-48-232 cotxes o
utilitzar un transport de taxi per retornar al punt on s’ha deixat el cotxe.
El recorregut només pot fer-se a peu o amb bicicleta.
Els qui vulguin anar a peu és recomanable dividir el recorregut amb dues etapes: de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses (9 quilòmetres sense desnivell) i de Sant Joan de les Abadesses a Ogassa (5 quilòmetres, amb 200 metres de desnivell).
Qui vulgui fer nit a Sant Joan de les Abadesses, l’antiga estació l’han restaurat com un alberg. Per més
informació: http://www.rutadelferro.net/index.html, nosaltres recomanem descarregar el llibre de ruta a través d’aquest enllac

Juliol 24-07-2011 14-02-17Es una passada de ruta!!
Nosaltres hem fet la ruta al revés, hem pujat amb cotxe fins a Ogassa i desde allà, tot en baixada, fins a Ripoll.
Val a dir que anavem amb tres nens, un a la meva bicicleta, 2 anys, i els altres dos de 6 i 10 anys no podiem estar tot el día sentint-los queixar-se el pobres de que els hi feient mal les cames i després de veure el track les dos pujadetes que hi han quasi al final ens hem decidit per fer-la així.
Hem acabat la meva dona i jo plens de picades de ortigues, zarzas i demés. Les cames i braços fetes caldo d'esgarrinxades pero ha valgut la pena
Quasi tots els logs de la ruta estan mullats, pero nosaltres nomes hi portavem dos contenidors per repossar, pero cap log de mes. Hem repossat dos, que esperem que hagin aguantat els aiguats caiguts despres. L'ajut del llibre de ruta ha estat essencial en molts dels catxés, pero el paissatje a canviat molt desde que van ser preses fins ara, estiu 2011

diumenge, 19 de juny del 2011

Ermita de Santa Anna (19 de Juny de 2011)

En un turó de Castellvell tocant al poble hi ha l'ermita de Santa Anna, voltada de xiprers. S'acordà la seva construcció l'any 1424. Sense gaire interès arquitectònic, fou restaurada l'any 1852. En el segle XVI fou utilitzada com a hospital d'apestats. Va ser destruïda en part durant la primera Guerra Carlina. Els set retaules que contenia foren destruïts l'any 1936.
El penya-segat que hi ha sota l'ermita és artificial i es va fer per obtenir la pedra que s'utilitzà en la construcció del primer port de Salou i en les carreteres locals.

El catxé va caure ràpidament a les nostres mans ja que el gps en aquest cop ens va portar directament fins a ell.

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aqui

dissabte, 18 de juny del 2011

Ordre en el Caos 3 (18 de Juny de 2011)

Aquesta és la tercera entrega de la sèrie i està dedicada a un element de Reus que, encara que està en desús, ens dóna una idea del passat industrial de la ciutat: les fumeres. N’hi havia moltes i molt característiques: la de la fàbrica Weger al Passeig Mata, la de la antiga fàbrica del gas, la helicoide del molí Sanromà a la boca de la mina, la de la fàbrica de sopes Nicolau del carrer la Mar, les de les sederes…...

Les fumeres es podien veure desde tota la ciutat, n’hi havia tantes que a vegades unes tapaven a les altres. I d’això es tracta aquest enigma…….hem recuperat un mapa de fa uns quants anys de la ciutat i hem pogut posar en un quadrat totes les fumeres que hi havien, i quines es veien desde cada angle de la ciutat. El que passa és que n’hi havia tantes que unes tapaven a les altres.

Per trobar-lo s’ha de resoldre el sudoko que s’hi troba a la web, per lo qual us recomano que seguiu el link de mes avall.

Nosaltres teniem resolt el sudoku desde que es va publicar, pero pel que respecta al "fudoku" aixó era un altre cantar, no sabem si es que no ens aclaravem amb els números o amb que pero es que no es sortiem, sort que un company "geocatxer" ens va ajudar i vaig poder comprobar que teniem les coordenades finals. Finalment en un moment ens hem apropat i logejat.

6856568759_a81a5db188_b

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aqui

dissabte, 11 de juny del 2011

ES-8 Mountain Treasure (11 de Juny de 2011)

Aquest catxe  és a prop de la zona museística de "La Cova de la Fontmajor" i el naixement del riu Francolí.


En el casc urbà d'una població que destaca pel nombre de museus que té, però alhora és un entorn natural molt proper al monestir de Poblet dins la ruta del Císter.

L'Espluga de Francolí és també una de les entrades a la serra de Prades-Montsant que permet fer excursions per la natura molt boniques. Es pot combinar doncs amb la visita als museus i la ruta cultural del Císter.

Aquest catxe te un simbolisme afegit ja que va ser el primer despres de la llarga malaltia d’un dels membres de l’equip. Ara ja feliçment recuperat hem tornat a la càrrega. Tot sigui dit va caure molt ràpidament.

 

Juny 04-06-2011 21-20-47

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

Els boscos de Palau, conjunt de boscos situats a Palau, zona sud de Girona. Aquests boscos són un exemple dels petits retalls de bosc Mediterrani que queden escampats pel municipi de Girona.Tot gaudint d'una bona passejada podreu trobar, en aquests paratges, la vegetació típica del clima mediterrani, alzines, pins, roures i vegetació de sota bosc
Avui la nena competia a la Copa Catalunya de Patinatge al pavelló que hi ha al costat del catxe i després del llarg descans per motius de salut no m'he pogut resistir a fer-lo.
 
Aquest catxe ens ha recordat molt al que nosaltres vam amagar a Mas Miarnau de Reus (http://coord.info/GC2Q9VK)
Ens ha agradat molt el camuflatge!!

Juny 11-06-2011 19-40-15