Aquesta abandonada ha caigut ràpidament, hem tingut la sort de ficar la má quasi be al puesto on estaba amagada.

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

El famós Pont del Diable, o Pont del Diable, és només un fragment d'un conducte molt més gran utilitzat per subministrar ciutat Tarraco amb aigua del riu Francolí. L'aigua es pren de la zona Rourell, 92 metres sobre el nivell del mar, i va portar a més de deu quilòmetres a través d'una xarxa de conduccions i aqüeductes de diferents mides. La part que constitueix el que avui es diu el les Ferreres aqüeducte és de 217 metres de llarg i gairebé 2 metres d'ample, amb una alçada màxima de 27 metres. El nivell superior es compon d'arcs 25, i el nivell inferior de 11, cadascun amb una durada de 5,90 metres. L'estructura va ser construïda al segle primer de grans carreus apilats sense morter per formar les dues fileres d'arcs.

Ahh.. el catxé només es pot accedir en direcció sud (TARRAGONA / VALÈNCIA)

… aquest catxé l’hem trobat molt facilment de tornada de la nostra escapada a terres del Ripollés….

Juliol 27-07-2011 20-52-43

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aqui

El Gorg de Malatosca és un gorg situat al Municipi de Sant Joan de les Abadesses a la comarca del Ripollès.

Aquest gorg està situat a tocar de la Ruta del Ferro, una via verda que uneix Ripoll amb Ogassa.
L'estiu passat el Grup d’Esplai Somnis , va organitzar un camp de treball amb joves d'edats entre 15 i 17 anys, per adequar l'accés i la senyalització al gorg i van aprofitar també, per instal.lar-hi unes taules i papereres.
Per arribar-hi us proposem deixar el cotxe a l'estació i fer una curta passejada fins el caché, trobareu indicadors de fusta que us portaran fins al Gorg.
Si feu el caché a l'estiu, agafeu banyador i tovallola, i feu-vos una remullada, també podeu anar-hi a dinar o berenar a l'ombra.

…Fem un petit descans de la nostra ruta pel Ripolles per anar a la recerca d’aquest catxé. Les pluges dels ultims dies el fan portar molta, pero que molta aigua. Està Impressionant

 

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aqui

Ribes de Freser i Ribes-Enllaç és un intercanviador ferroviari situat a la població de Ribes de Freser, a la comarca del Ripollès. L'estació de Ribes de Freser és propietat d'adif i es troba a la línia Ripoll-Puigcerdà, servida pels trens de la R3 de Rodalies de Catalunya. Ribes-Enllaç és el nom que rep l'estació del Cremallera de Núria de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que puja fins a la Vall de Núria.

L'estació de Ribes del Ferrocarril Transpirinenc, tal i com es coneixia la línia de Ripoll a Puigcerdà, va entrar en servei l'any 1919 quan es va obrir el tram entre Ripoll i Ribes de Freser, posteriorment l'any 1922 es va obrir fins a la Molina i a finals del mateix any fins a Puigcerdà.

L'estació del cremallera es va construir l'any 1935, quatre anys més tard de la inauguració de la línia l'any 1931, tot i que el cremallera ja partia des d'aquest indret. Posteriorment l'any 1985 es va renovar l'edifici, com també la resta de la línia, després que l'any 1984 el cremallera s'incorporés a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

…Un cop arribem al lloc ens trobem una tanca que barra el pas.. pero no impedeix el trobar el catxé, per sort.

 

Juliol 26-07-2011 17-54-02

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aqui

Aquest pont situat al costat de la carretera de Barcelona a Puigcerdà i sobre el riu Freser, era abans de la construcció d'aquesta, pas obligat per la gent que anava cap a la Cerdanya. Tan si aneu com si veniu de la Collada de Toses, us proposem una parada, a fi de que pugueu pujar al seu llom i estirar una mica les cames.

…Trobat tornant de passar el dia, mes ben dit el mal dia, ja que ha estat plovent pràcticament tota l'estona que hem estat a dalt, cap al nostre allotjament a Ripoll

 

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aqui

El Santuari de Núria es un conegut lloc de pelegrinatge així com una concorreguda estació d'esquí, situats en ple Pirineu Oriental. A partir del 1917 s'estudiaven diversos projectes per a establir-hi una comunicació que fes més accessible el lloc, al que únicament s'hi podia accedir a peu o a cavall, representant una duríssima ascensió. Aquets projectes consistien en diversos funiculars i, fins i tot, un telefèric, però cap d'ells va prosperar.
Va ésser a partir de 1924 que Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes (FMGP) es va interessar en la construcció d'un ferrocarril cremallera similar al que ja tenia a la muntanya de Montserrat, i el 1927 començaren les obres de construcció. Però degut a la magnitud de les obres a realitzar, així com de les condicions climatològiques d'alta muntanya molt adverses en els mesos d'hivern, l'inauguració del cremallera de Núria no es va produir fins a l'any 1931.

No varen resultar molt productives les primeres dècades de l'historia d'aquest ferrocarril, degut tant a les males condicions polítiques de l'època, a nivell nacional uns cops, o a nivell internacional uns altres: la crisi econòmica mundial d'aquella època i la guerra civil espanyola després, mes les dificultats de superar la postguerra. Per si fos poc durant aquesta època hi va haver algunes inundacions que provocaren importantíssim desperfectes, que trigaren a reconstruir-se.

Així dons, fins els anys 60 ó 70, amb el boom turístic que es va produir, junt amb el fet de que cap altre mitjà de transport (ni tan sols una carretera) donés accés a la Vall de Núria, no començaria a millorar la situació econòmica d'aquest ferrocarril.

Però aquest fer arribava tard, ja que llavors el material mòbil i les instal·lacions havien envellit considerablement, necessitant una renovació que FMGP no era capaç d'assolir. Aquesta difícil situació només va poder sostenir-se amb l'ajuda de la Generalitat de Catalunya que el 1982 esdevingué el principal accionista del ferrocarril.

Així la Generalitat de Catalunya va acabar fent-se càrrec de l'explotació d'aquesta línia, per mitjà de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a partir de l'1 de gener de 1986.
Aquest organisme va posar en marxa un ambiciós programa de modernització que va suposar la compra de nous automotors, la renovació de bona part de les vies, i la millora de la catenària. El programa de millores no acabava en el ferrocarril, sinó que també incloïa la modernització de l'estació d'esqui.
Amb això no sols es salvava la difícil situació, sinó que s'assegurava un bon futur tant per al tren com per a la comarca a la que servia.
Avui dia el ferrocarril continua funcionant en mans de FGC donant un excel·lent servei..

El ferrocarril comença a l'estació de Ribes-Enllaç, a on enllaça amb la línia de RENFE de Barcelona a Puigcerdà. Els primers 5'5 km funciona en adherència simple, trobant en aquest tram una pendent màxima de 55 mil·lèsimes. Poc abans de Queralbs existeix un mecanisme similar als que utilitzen altres ferrocarrils cremallera d'Europa, que permet l'entrada suau del mecanisme d'engranatge de la locomotora a l'inici de la cremallera. A partir d'aquell punt la pendent s'agreuja fins el màxim de 150 mil·lèsimes (alguns autors parlen de 160 mil·lèsimes). La totalitat del traçat mesura 12'5 km i el desnivell total es de 1059 m.
Aquest ferrocarril té la peculiaritat d'ésser el que arriba a més alçada de tot l'estat espanyol, siguent la seva cota màxima de 1964 m s.n.m. al Santuari de Núria.

La via travessa un paisatge de somni, entre singles i salts d'aigua, roques i muntanyes, tots ells canviants segons l'època de l'any, per el que el viatge en aquest ferrocarril esdevé inoblidable

La línia compta amb algunes obres de fàbrica siguent les mes importants: el viaducte de 6 arcs en curva i contracurva, amb 71 m d'allargada, al que s'hi arriba només sortir de l'estació de Ribes-Enllaç i que salva el riu Freser després de creuar la carretera N 152 de Barcelona a Puigcerdà per un tram metàl·lic de 15 m; el viaducte de Tosses construït en pedra, amb 12 arcades, de 145 m d'allargada total, en curva de 80 m de radi i en pendent de 120 mil·lèsimes; i diversos túnels entre ells el del Salt del Sastre, de 191 metres de longitud, i el "del Navarro" de 166 m de longitud.

Abans de pujar al cremallera per anar a la Vall de Nuria hem disposo a fer aquest catxé, val a dir que anava amb el temps molt, pero que molt just.

Arribo a la zona, el trobo i tot just el tinc a la mà sento per baix el xiulet del cremallera i penso, tinc tota la familia a baix, si perdem el cremallera i ens hem d'esperar una hora per que surti el seguent ja la tinc liada!!!.

O sigui, que sense loguejar ni res, torno a deixar el catxé al seu lloc, i a tota pastilla a l'estació
Per sort vaig arribar a temps.. una experiencia més geocatxera!!!

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aquí