dissabte, 12 de juny del 2010

Sot de l’Infern (5 de Juny de 2010)

Juny 05-06-2010 17-44-49

A les muntanyes del Montseny s' amaga un lloc misteriós conegut com el Sot de l’Infern. És un paratge humit i ombrívol on se sent córrer l’aigua i hi regna la calma. Per arribar-hi, haurem de creuar dos boscos imponents, un format per majestuosos castanyers i, l’altre, ple de belles alzines. A més, pel camí podrem gaudir d’una impressionant vista d’un dels cims catalans amb més renom: el Turó de l’Home. És una excursió fàcil i agradable que surt del càmping de Fontmartina de Fogars de Montclús (el Vallès Oriental) i dura poc més d'una hora i mitja.

El viatge al sot de l’Infern és de poc més de tres quilòmetres i, per arribar-hi, només haurem de caminar una hora i mitja per uns camins de pendents suaus i molt ben senyalitzats. L’excursió comença a l'entrada del càmping de Fontmartina. Des d’allà, haurem de descendir pel bell mig d'un alzinar, on trobarem una agradable ombra, fins que arribarem a l'ampla pista d'accés al càmping.


Només sortir, primera parada. I és que, des d'aquí podrem gaudir d’una bona perspectiva del Turó de l’Home, una muntanya de 1.706 metres d’alçada, on predominen les fagedes, les alzines i els castanyers. Ara, comença la caminada. Agafarem l'estret sender que sorgeix prop de l'entrada del càmping i ens endinsarem al bosc. Només unes passes més endavant, gaudirem d’un espectacle únic: el dels castanyers vells, una arbres colossals on hi viuen diferents animalons, com els esquirols i altres rosegadors, que es dediquen a buidar els troncs per construir-hi els seus caus.

L'itinerari continua per una pista ampla i planera envoltada d'un alzinar espès. Passejarem sota les alzines i no oblidarem abaixar la vista, ja que podrem veure bonics arbustos com ara brucs, estepes, ginestells i argilagues. A més, haurem d'estar alerta, perquè per aquests paratges habiten els porcs senglars. L'itinerari creua el sot de l'Infern pel tram superior. En aquest punt, la major part de l'aigua circula sota el llit pedregós del torrent. Ja som a la baga de can Riera i, una mica més endavant, arribarem al pla de la Pomera, on hi ha una barraca de carboners fidelment reconstruïda.

Deixarem a l'esquerra la pista que seguíem i baixarem per un estret corriol. Si parem atenció, escoltarem el soroll de l’aigua. Ens anuncia que hem arribat al capdavall de la fondalada. L'ambient humit i ombrívol del sot afavoreix el desenvolupament del bosc de ribera, amb verns que creixen de peus a l'aigua, i freixes una mica més allunyats del torrent. Al sot de l’Infern trobarem una sensació de calma que convida a reposar una estona abans de reprendre el camí de tornada.

Aquest cap de setmana hem anat a Arbucies, per anar a veure el Circ Cric, per cert visita recomanada, i hem aprofitat el dissabte per fer una excursioneta… i com no mirar de trobat algún catxé. Ha sigut facil de trobar. Hem fet l'excursió circular del Sot de l'Infern i ens a agradat força. Hem aprofitat per berenar al riu, amb remullada de peus inclossa

catxe

Per veure mes detalls d’aquest catxe prem aquí