Petita fantasia arquitectònica construïda sobre un paratge natural de gran bellesa. Va ser durant l'any 1963 quan un empresari de Sabadell Gaietà Bori Tallada la va descobrir i es va enamorar d'aquella punta rocosa del mar (la punta de l'Guineu).
Aquest es va costar moltíssim trobar-lo, mai ens haguessim imaginat a on estaba amagat.
Agradable passeig que recorre el litoral de Roda de Barà i que uneix la urbanització del Roc Sant Gaietà amb platja llarga i finalment la urbanització de la Barquera.
Desprès d'una estoneta a la recerca m'allunyo de la zona zero per veure amb perspectiva... i aleshores s'en va encendre la bombeta... no vaig anar errat!, allà hi era.
Si mirem al mar des d'aquest mirador, veurem, si el mar ens deixa, una roca plana just al davant. Expliquen els més grans del lloc que en aquest lloc van trobar la imatge d'una verge que ara està a l'ermita que trobarem en aquest passeig, l'ermita de la mare de deu de barà.
El contenidor está molt currat, aixó sí creiem que hem tingut sort ja que ha caigut molt ràpidament
Punt en el qual s’arriva a la Platja Llarga, que a l’estiu hi ha moltissim turistes i lugarenyos.
Aquest catxé també ens ha fet “estrujar” les neurones i una miqueta de força per treure’l
Vam estar quasi mitja hora llarga aixecant i rebuscant als llocs mes insospitats, i aixó que no hi ha masses, fins que al final, al lloc on hi haviem ficat la má mes de 10 vegades, un dels amics que ens acompanyaven, diu, aquí hi noto alguna cosa, i ves aquí que tocant, tocant al final el catxé va caure dolçament a les nostres mans.
En una vella riera plena de romàntics arbres, s'ha creat el Bosc dels Llibres. En cada arbre s'ha "penjat una fulla o portada d'un llibre d'autor desconegut ". Les fulles dels llibres onegen al vent i conviden el passejant a prendre una i llegir una poesia, un missatge, una història d'amor, de guerra o de conte de fades.
Bé l’idea de l’Ajuntament molt bona, pero la gent no respecta rés, no vam trobar ni rastre de les fulles dels llibres, i el catxé, degut a les últimes plujes i tenía mes de mig llitre d’aigua dins, aixó si, la llibreta estaba completament eixuta, amb lo qual vam poder signar sense problemes.
Es podria dir que pràcticament és el centre del poble, no per ser el centre geogràfic, sinó per ser aquest punt i els seus voltants el que més activitat comporta, comercialment i de trànsit, ja que és punt obligatori de pas per accedir a urbanitzacions.
Facilet fácilet, aixó sí amb les mirades de la propietari d’un bar de la vora que hi devía de estar-se preguntant que hi feia tanta gent allà a aquelles hores.
És l'últim pas a nivell amb guardabarreres de Catalunya. A Espanya només queda un altre més a part d'aquest, situat a la província de Lleó.
Adif vol suprimir aquest pas a nivell basant-se en el futur augment del trànsit ferroviari i en el fet que és inviable econòmicament mantenir tres persones per activar les barreres. A més de que la majoria dels municipis exigeixen acabar amb aquests passos a nivell d'acció manual pel risc d'accident que comporten.
El vam trobar rapidament i … si vam poder veure al Guardabarreres!!!
Com molt bé diuen els propietaris del catxé, una imatge val més que mil paraules… pero el catxé ho vam trobar grácies a la trucada de l’estalvi, ja que ens marcaben les coordenades quasi 25 metros mes allunyades.
Situada a la urbanització de l'Eixample Residencial, urbanització construïda a la finca que va ser propietat dels Elies i després de la família Vidal.
Segons proves científiques realitzades per la Universitat de Barcelona en els inicis de la dècada dels noranta, els blocs de pedra de l'Arc de Barà procedeixen d'aquesta pedrera de la mateixa manera que les façanes d'algunes cases del poble així com la façana de la nostra església parroquial.
Aquest, amb paciencia i una canya, com diuen, l’hem trobat. Quin prodigi de mimetisme!!!
L'estació de Roda de Barà va entrar en servei l'any 1883, amb la posada en servei de la línia entre Valls i Vilanova i la Geltrú. Un any més tard entrava en servei la línia de Roda a Reus, de manera que l'estació es va convertir en un punt d'enllaç de línies important. La línia de Reus es va clausurar al trànsit de viatgers definitivament el 1992 de manera que l'estació va quedar com a simple estació de pas en la qual cada vegada paraven menys trens
Aquest amagatall de nou es una mostra de l’enginy dels seus propietaris
Aquesta cantera te la peculiaritat de que sembre que hi hagin fet uns esglaons a la roca. També se la coneix com la Cantera d’Elies
L’espai destaca per les nombroses marques del procés d’extracció de la pedra que encara hi són ben visibles, la qual cosa li atorga un enorme potencial didàctic. D’aquesta manera, passejant pel seu interior podem contemplar les restes de grans blocs de pedra en fase d’extracció, els indicis de blocs extrets, forats per a encabir tascons o falques, petits canals i marques paral•leles de pics.
És, entre els monuments de les seves característiques, el més important dels coneguts a l'antiga provincia Tarraconensis. Situat en el traçat de la Via Augusta, a uns 20 km al nord de Tarragona, es tracta d'un arc senzill d'una sola obertura, d'extrema sobrietat, construït amb carreus de pedra local. Vuit pilastres estriades, rematades per capitells corintis, sostenen un entaulat amb una inscripció lusiva a la restauració del monument, costejada per Luci Licini Sura al començament del segle II dC. Per les seves característiques, cal situar la seva construcció en l'època d'August.
Per veure més detalls d’aquests catxés prem el seu hipervincle
