Una abandonada amb la qual més que vigilar la Vespa el que s’hi ha de vigilar son les oruges
dijous, 20 de gener del 2011
Aquest catxé ha sigut com el guió d’una pel·licula….
Arribo al lloc del catxe i hem trobo al pagès amb la porta del mas oberta.
Ups. . . Que faig? Baixo del cotxe o marxo?
Doncs he baixat, i als 3 segons la tenia el pagès al meu costat. . . Que busca alguna cosa? hem diu. I jo que he estat ràpid de pensament li dic: Doncs és que estic fent un reportatge fotogràfic de les diferents mines de Riudoms. . .
L'home al.lucinat, al costat meu una bona estona dient-me que si aquí n'hi ha una mina, que si allà un altra i jo vinga dissimular, je je. Al final l'home a pensat que ja havia perdut prou el temps amb mi i ha tornat als seus afers i jo he aprofitat un angle mort per agafar el catxe i anar al cotxe a logejar.
Un altre catxé de la serie abandonada que cau al sac… aquest es tipic tipic.
Fa més de 200 anys, la societat tarragonina, aprofitant una època de bonança econòmica, feu una aposta decidida per restablir l’activitat portuària iniciant la construcció del que havia de ser el port modern.
Els projectes de Juan Ruiz de Apodaca i de Joan Smith aprofitaren les restes romanes i medievals que existien i establiren les bases del port actual, partint d’un eix principal: el dic de Llevant.
El Dic de Llevant, principal construcció d’abric i de protecció del Port de Tarragona es va anar bastint, pedra rere pedra, extreta de la pedrera de Pons d’Icart amb la força dels presidiaris confinats a la ciutat. El material es transportava fins al moll amb carros estirats per bous i mules; les grans pedres, però, eren mogudes pel “burro”, plataforma de fusta que es movia relliscant sobre corrons. Anys més tard, s’utilitzà el tramvia que des de la pedrera transportava els grans blocs fins al moll passant per la plaça dels Carros.
En el segle XIX destaca l’empenta donada per l’enginyer Saturnino Bellido, artífex de la construcció del Moll de Costa, i també de la prolongació del dic de Llevant que l’any 1849 tenia ja 1.064 metres de llargada.
A començaments del segle XX, la maquinària s’anà imposant com a mitjà de càrrega i descàrrega de mercaderies, però també per a la construcció; així, la grua Titán amb capacitat de fins a 20 tones s’instal•là al dic de Llevant per a les seves obres de prolongació fins l’any 1918.
En aquesta magnífica obra que s’endinsa en el mar, donant protecció i recer als molls interiors i als vaixells ancorats al Port, s’hi col•locava un far al seu extrem per indicar als vaixells l’entrada a la dàrsena. En els primers anys, aquesta construcció era de fusta i es podia traslladar segons les necessitats de creixement de l’obra; més tard, ja en el segle XX, se’n construí un d’obra que actualment resta com a testimoni al mig del moll d’Aragó. En els anys 80 es traslladà des de la Punta de la Banya al delta de l’Ebre, a Tarragona, el far de ferro construït entre 1861 i 1864, on va ser restaurat, esdevenint un punt de referència dins el Port.
L’última ampliació del Dic de Llevant va finalitzar l’any 2007 aconseguint els 4.850 metres de llargada actuals que han permès no només el creixement de la infraestructura portuària per aquella banda, amb la projecció de nous espais terrestres, sinó també que hagi esdevingut per als tarragonins un espai urbà on poder fer diverses activitats: des d’un passeig tranquil per contemplar l’activitat portuària, a una ruta cultural amb diferents punts d’interès: la torre- rellotge del Port, el punt geodèsic, el far del moll d’Aragó i el far de la Banya; un circuit en bicicleta pel carril habilitat, patinatge, running o fins i tot submarinisme en el parc subaquàtic de la Societat d’exploracions Submarines.
Amb aquest catxé hem necesitat el comodí de la trucada... i una explicació del que feiem al geomugle-pescador que hi havía al costat de l'amagatall que estaba al.lucinat amb nosaltres.
Al final li hem hagut d'explicar del que anava el joc ja que la seva cara ho deia tot, je je je.... Al final de l'explicació ens diu... ah esto es eso del gps que he visto alguna vez por la tele!!!
Amagatall molt ven aconseguit... i una mica punyetero ja que ens ha costat força trobar-ho
Estranyament aquesta “abandonada” ha sigut molt facileta... l'hem trobat practicament al primer cop d'ull que hem fet... Bé ja está bé així per que n'hi han algunes abandonades que tela marinera.
Aquest catxé te la particularitat que has de penjar una fotografía en la qual es vegi un FTF.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
