Catxé situat a una rotonda de nova creació a Reus, a un lloc molt original i descarat. El vam trobar a la segona, ja que la primera vegada vam anar de nit i no vam aconseguir trobar-lo. Pero… mai ens donem per vençut.
La fotografía marca l’hora de la troballa!
Multi-catxé que en permet fer una agradable passejada per un dels pobles més emblemàtics del Tarragonès. Les primeres referències sobre la població daten del segle XIV. Es diu, encara que no se sap del cert, que el nom d’aquesta població deriva del fet que els seus habitants provenien de les comarques pirenaiques del Pallars.
L’arquitecte modernista Josep M. Jujol feu diverses obres al poble: les escoles i la casa del comú (1920), la Casa Andreu de la Plaça de l'Església, la reixa de la Casa Solé (1927), la reforma de la casa d'Emília Fortuny (1944) i els altars laterals (1945-47) de l'església parroquial de Sant Salvador. Però la Casa Bofarull és la seva obra més important al poble, i l’edifici civil més representatiu de l’obra de Jujol en la província de Tarragona.
Realitzà una reforma total entre els anys 1914-1931 en l’edifici rural preexistent, amb la intenció de "eliminar l’aspecte descuidat de la casa i ennoblir-la". L’eix central de la casa està constituïda per la torre de planta quadrada, coronada per una estructura de ceràmica sostinguda per quatre pilars i rematada per un parallamps en forma d’àngel . En l’angle més a ponent de l’edifici s’alça una torre coronada per quatre cantons, obrint-se en aquest espai balcons amb fantàstiques baranes metàliques i finestres esquitllevades, algunes amb reixes forjades.
A la façana posterior es construeix una galeria d’arcs de ferradura, utilitzant totxanes i fràgils columnes. En la galeria posterior es conserven encara que deteriorades, pintures de les estacions, realitzades pel mateix Jujol. La façana principal de la casa s’orienta a l’oest, destacant la porta d’accés, que presenta arcs de mig punt d’estil romànic primitiu, amb una inscripció en la volta externa que haureu d’utilitzar més endavant.
Aquest catxé ho hem trobat d'allò mes divertit ja que hi tenia molts condicionants per ser-ho. Era multi, s'hi havien d'esbrinar pistes, s'hi habia de caminar una mica, tot i que nosaltres el tram de les escales vam anar pel camí equivocat y vam tindre que grimpar una mica, pero ho vam passar molt bé, i finalment, catxé trobat amb una bona vista, aixó sí només has de mirar cap a endavant per que pels costats estan les instalacions de les petros.
Aquest catxé és una mica diferent als altres, no es un tradicional, tampoc es múltiple, només hi ha un catxé.
Aquest catxé és mòbil: pot estar en algun dels 7 WP que estan indicats aquí a sota
WP1: N 41º 13.710' E 001º 02.116' 
WP2: N 41º 13.828' E 001° 02.070' 
WP3: N 41° 13.633' E 001° 02.046' 
WP4: N 41° 13.717' E 001° 01.990' 
WP5: N 41° 13.739' E 001° 01.924' 
WP6: N 41° 13.596' E 001° 01.997' 
WP7: N 41° 13.518' E 001° 02.081' 
Trobar-lo es molt senzill, però només hi ha una norma, només una: si l'agafeu del WP1, no el podeu deixar al mateix WP1, sinó que s'ha d'amagar a un altre dels Waypoints.
O sigui, que cada equip que trobi el catxé, l'ha d'amagar a un altre punt, dels indicats per les fotografies, i al seu LOG, publicar en quin Waypoint el van trobar.
Per amagar-lo no cal seguir cap seqüència lògica, senzillament canviar-lo d'ubicació. Sigueu molt discrets amb els Geomuggles, esteu a un poble, i els rumors volen.
Nosaltres el vam trobat al waypoint.... je je je ...
Em vaig emportar una "bronca" amb aquest catxé, la meva dona va dir.. ves primer al nº X, i jo que anava fent els que ens anaven trobant.. i vet aquí que el que va dir la dona al final va resultar ser l'ultim... o sigui que si li hagués fet cas a la primera l'haguessim encertat.
De totes maneres vam disfrutar força passejant per una ciutat que ja coneixiem pero molt agradable de passejar
