dimecres, 12 d’octubre del 2011

Serie CBC1.2 (12 d’Octubre de 2011)

Aquesta és una sèrie que intenta donar a conèixer els camins de la nostra comarca, que eren utilitzats antigament per anar de poble a poble i que, actualment, passejar per ells ja sigui a peu o en bicicleta, són una bona manera d’apropar-se a la seva història i també disfrutar de la natura.

CBC1.1 – Passeig de la Boca de la Mina

El primer itinerari de la sèrie és el camí que portava de Reus a Maspujols. Comença al Passeig de la Boca de Mina, un dels indrets més estimats i emblemàtics de Reus. Ha estat sempre un passeig molt popular, freqüentat per reusencs i reusenques i antigament era una de les zones de esbarjo on tothom hi feia cap.P1100302.JPG

És un passeig amb plataners centenaris a banda i banda , i comença a tocar de l’avinguda del comerç. De seguida trobem la font del Lleó que no és l’original, es va substituir fa molts anys. Si anem pujant, creuarem el barranc de la font dels capellans i el barranc del Molí.

Podem trobar masos emblemàtics: el Mas del Llopis, el Mas Creus o el Mas Navàs, aquest del arquitecte Pere Caselles. També hi trobem a l’esquerra el Molí de la Vila amb una fumera helicoïdal molt característica.

Arribem ja a dalt del passeig on abans hi havia la Bassa Nova del segle XIX, la font de la

P1100305.JPG

Boca de la Mina, lloc on les tardes d’estiu per berenar i per menjar la mona estava ple de gent. A començament del segle XX hi podíem trobar a la senyora Maria que venia paperines d’anissos junt amb un got d’aigua fresca de la font. El lloc data del 10 d’abril de 1607 quan la comtessa de Prades va donar permís als reusencs per gaudir de les aigües de la riera de Maspujols.

El caché és molt fàcil de trobar, és un micro, i està pels voltants de la font, l’unic que has de tindre compte es que hi han vespes a prop…

 

CBC1.2 – Els 5 Camins

P1100314.JPGUna vegada deixada enrere la Boca de la Mina, continuem pel camí de l’Institut Pere Mata. De fet a l’esquerra podem veure la magnífica obra modernista de Lluís Domenech i Muntaner. Anem encaixonats entre masos fins que trobem el camí de la Pedrera del Còbic , que agafem cap a l’esquerra.

Tota aquesta zona es agrícola i representa perfectament el paisatge tradicional de la zona, i també l’agrícola, doncs a partir d’aquí anirem veient conreus d’oliveres, avellaners, ametllers i garrofers. Anem pujant en direcció als 5 camins i veiem a la nostra esquerra la figura característica de la pedrera del Còbic, molt popular entre els reusencs i reusenques.

Passem la cruïlla del camí de Riudoms a Castellvell , una gran bassa dels regants del Pantà de Riudecanyes i P1100316.JPGarribem als 5 camins. A la cruïlla dels Cinc Camins trobem el Camí de la Drecera, el Camí del Mig, el Camí de la Pedrera del Còbic, el Camí dels 5 camins i el Camí que porta a Castellvell. És un punt emblemàtic de la xarxa històrica de camins de Reus. La cruïlla està envoltada de conreus i es poden tenir vistes panoràmiques de quasi tot el terme de Reus.

El caché va ser molt facil de trobar, pero no hi es al lloc exacte de les coordenades, pero aixó si, es molt evident on es troba

CBC1.3 – Camí de la Drecera

P1100325.JPGEstem als 5 camins i continuarem pel Camí de la Drecera. No és l’única ruta que des d’aquí et porta a Maspujols, també hi podríem anar pel Camí del Mig o pel Camí de la Pedrera del Còbic.

El camí davalla una mica per després tornar a remuntar i durant tot el seu recorregut continuarem trobant els típics conreus (olivera, avellaners...). Té característiques de camí fondo o semi-fondo, és a dir ,en molts trams el camí està encaixonat entre alts marges.

Està formigonat en bona part, i ens trobarem un pal indicador de la fi del terme municipal de Reus. Després de 20 minuts caminant, ens trobarem el camí de Cupons, que haurem de seguir a la dreta per arribar ja a Maspujols.

CBC1.4 – Camí Copons

P1100330.JPGEns trobem a la fi del camí de la Drecera, i a la cruïlla amb el camí de Copons, que hem de agafar a la dreta. Veiem marques de PR grogues i blanques.

Ens trobem dalt de un turó i ara anirem baixant tranquilament fins a la riera i a Maspujols..

Aquesta es la part est del terme de Maspujols , desde on es domina tota la plana. Aquesta part del poble es diu Copons, i es creu que aquí es van establir poblats iberics , dons se han fet troballes de vasos i restes de ceràmica prehistórica (denominada Copons).

El camí davalla entre oliveres i després de pasar una granja a la esquerra, al final en trobarem la riera que baixa del Salt.

BC1.5 –Riera Salt

P1100341.JPG

Ens trobem ja a la fi d’aquest primer itinerari. El camí de Copons acaba o comença a la riera del Salt, veureu un cartell. Un lloc molt conegut per tots els del territori, doncs baixa del lloc del Salt on antigament era molt popular anar a berenar o anar a menjar la mona.

Ja veiem Maspujols a tan sols 5 minuts i arribarem al aiguabarreig de les rieres, la del Salt i la de l’Aleixar, que a partir de Maspujols es fa gran i ja li direm riera de Maspujols.

Si volem continuar cap a l’Aleixar hi podem pujar riera amunt, que també està marcat blanc i groc. És un camí molt agradable per la pineda que hi podeu trobar i sobretot quan baixa aigua.

Aqui acaba la serie, que ens ha fet gaudir molt de la seva recerca ja que ens permet gaudir d’una bona passejada i la práctica del geocatxing

Per veure mes detalls dels catxés premeu al damunt del seu nom

L'ermita dedicada a aquest sant està situada a mà dreta de la carretera que puja en direcció a les Muntanyes de Prades, a uns deu minuts a peu de la vila, i és lloc freqüent de passeig dels aleixarencs i destí d'excurcionistes.

Les referències més antigues ens les proporcionen uns cairons de fusta policromada que en revelen un origen medieval. Quant a documentació, la més antiga és un pergamí de l'any 1341 a través del qual Maria, esposa de Guillem Tost de l'Aleixar, deixa en testament "opera Beati Blasii, sex denariorum". Alguns anys més tard (1370) l'infant Joan, comte de Prades, mana als jurats de la vila "que de present liurets e donats les claus an Jacme Roseyll e sa muler Berengaria de la yglesia de Sent Blay"; ja hi tenim, doncs, ermitans.

De José Ruíz Fernández, excurcionista instructor de la tropa d'Exploradores de España, tenim una descripció (1917) de l'interior de l'ermita que traduïm: "D'una sola nau, té l'altar major d'estil gòtic modernista, amb el tutelar al mig ials costats Sant Roc i Sant Francesc. En els murs laterals del presbiteri hi ha dos llenços grans a l'oli que representen les Ànimes el de la dreta i Sant Antoni el de l'esquerra. Aquest darrer va ser retocat el 1766 per Joan Alborná. A més de l'altar major té sis petits altars laterals o retaules sense res digne de ser anotat."

Les vicissituds del segle XX van motivar que, després de la Guera Civil espanyola, de l'interior de l'ermita no en quedés res, i després (llibres d'actes de l'Ajuntament, 1939) fos necessari fer una sèries d'actuacions encaminades a superar-ne les conseqüències: es va dur a terme l'acte simbòlic de reposició de la imatge del sant; es va dotar d'una mesa (1945), obra encarregada a l'escultor Modest Gené de Reus per a la parròquia i col•locada després a l'ermita; el 1981 es va refer la teulada; el 1983 s'hi va dur l'aigua; el 1997 es va enrajolar amb pedra natural; el 2005 es restauren les pintures i, encara ara, cal anar treballant periòdicament tant a l'edifici com al seu entorn per conservar-la i millorar-la al servei dels vilatants i dels molts grups de persones que hi fan estada

Ens vam apropar ben entrada la nit, va caure molt ràpidament, ja que hi erem una bona colla a la recerca..

Per veure més detalls d'aquest catxé