Trobat despres de la trobada amb la bona companyia de Shedir, Tegells, Aullu, Sexco e I.mas. Paciencia i més paciencia es la que cal per trobar aquest catxé. No hi podrien haber fet una plaça més petita!. Sort que eren molts ulls! i alguns d’ells molt bons
Un altre catxé original en mena i estil. Aixó sí, haurás de ser una miqueta alt per agafar-lo.
Aquesta escultura representa un camp de Girasols al vent. Es tracta de un contenidor molt descarat, no te por a les mirades.
D’aquest catxé es millor no publicar cap fotografía ja que sino es desfá el misteri, val a dir que el contenidor es de lo més disimulat i alhora descarat.
Desde els antics grecs la filosofía considera que la natura està formada per Quatre Elements: Terra, Aire, Aigua i Foc.
Aquesta estatua els simbolitza tots
Trobat despres de la trobada amb la bona companyia de Shedir, Tegells, Aullu, Sexco e I.mas. Poc a poc hem anat mirant els alrededors i al final a caigut, amb l'atenta mirada d'un noi que hi estava al costat i devía pensar.. si us plau que no hem diguin res, no porto diners!!! je je je
Abans de res us fem una explicació del perqué d’aquest catxé:
A l’inici del segle XVIII, el “Decret de Nova Planta”, tot i que va suprimir les nostres llibertats a l’absorbir la nació catalana i integrar-la a Castella, en canvi va facilitar les possibilitats del comerç amb Amèrica. Llavors, l’esperit comercial dels catalans va produir un “boom” de desenvolupament, durant el segle XVIII. A la ciutat de Reus es concretà en la fabricació i exportació a Amèrica i sobretot a Europa, de l’aiguardent que es destil•lava amb el vi del Camp i del Priorat, exportació que havien de fer obligatòriament pel port de Salou.
La necessitat va fer construir una nova carretera entre Reus i Salou, completament rectilínia i més ampla que l’anterior amb la finalitat de donar-li doble direcció. Aquesta nova carretera només tenia una corba, la del “Mas de Valveny”
No obstant, dintre del segle XVIII, en plena eufòria de les exportacions d’aiguardent, vi del Priorat i fruits secs, la nova carretera era insuficient i es va pensar construir un Canal navegable de Reus a Salou. L’any 1774 se’n comença a parlar i, a la vegada, començà l’oposició de les autoritats tarragonines que volien construir un port artificial a Tarragona. L’any 1785 el Conde de Floridablanca, secretari del “Departamento Universal del Estado” va comunicar per escrit a l’Ajuntament de Reus que “...siempre que el comercio de Reus quisiera participar en la realización del proyecto de un Canal de Reus a Salou, seria auxiliado por S. M. concediéndole las utilidades y derechos que se convindrian”. A la mateixa missiva considerava el port de Salou com el més important de Catalunya en exportació.
Després de moltes anades i vingudes, ordres i contraordres; fins el mes de setembre del 1805, no es va firmar l’autorització per construir el Canal i es nomenà Director del projecte a D. Francisco Requena, Mariscal de Camp. El 15 de novembre del 1805, l’Ajuntament de Reus es traslladava en corporació, acompanyat per la Noblesa, l’Exèrcit, Autoritats i una gran multitud de ciutadans, a la finca del Sr. Rovellat, situada a l’inici de l’actual carretera de Salou, prop de l’actual estació d’autobusos; per col•locar la primera pedra de les obres del Canal de Reus a Salou.
Al cap d’un any, el 1er. d’octubre de 1806, ja s’havien gastat un milió i mig de rals del pressupost inicial de 12 milions, tots els entre Mascalvó i Salou i s’havien extret 59.900 metres cúbics de terra.
Per problemes econòmics es va alentir una mica la marxa de les obres fins que, malauradament es va iniciar la Guerra del Francès. El dia 10 de juny del 1808, al cap d’un mes de l’aixecament a Madrid del 2 de maig; l’Ajuntament de Reus i la Junta del Canal, es reuniren i acordaren: “Teniendo en cuenta las graves exigencias del dia y los gastos que deben atenderse para la común defensa, seria muy justo que todas las contribuciones aplicadas hasta el presente a favor de las obras del Canal, fuesen desde aquel momento a la defensa de la Patria”.
Amb això s’acabà l’obra del Canal de Reus a Salou, tot i que durant la dominació francesa, uns enginyers de l’exèrcit d’ocupació van estudiar la possibilitat de tirar endavant la construcció del canal, i fins i tot consultaren a la ciutat de Reus si els interessava la continuïtat de l’obra. Però a la fi descartaren el projecte, al•legant que el desnivell de quasi 100 metres entre Reus i Salou feia molt costosa l’obra per la quantitat d’excluses a construir i que havia estat mal calculat aquest desnivell pels enginyers espanyols.
Més tard, entre els anys 1810 i 1814, el “Comisario de Guerra de Cataluña y su Principado”, es va fer càrrec de 1.191.235 rals i 21 maravedisos, que tenia en caixa l’administració de les Obres del Canal.
Aquest catxé està dedicat a aquells emprenedors de l'epoca. Recomanem que el visiteu de nit ja que el espectacle de llums es molt bonic.
…..
Trobat despres de la trobada amb la bona companyia de Shedir, Tegells, Aullu, Sexco e I.mas. Una vegada fets els calculs i alguna correcció ja que habíen calculat malament vam començar la recerca... Ha costat una mica.. peró ha caigut, amb l'atenta mirada un policia que hi havía aparcat a un lateral de la rotonda, pero finalment hi deu haver pensat, que hi haig de fer jo sol, amb aquella munió de gent amb llanternes.. apa, cap al cotxe i ha escoltar la radio!
Val a dir que el container es del més particular…
