..:Mallemex:.. Equip Geocatxer Català

Construït entre 1905 i 1908 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Català amb fons procedents de subscripció popular, el Palau de la Música Catalana constitueix un patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s’identifica amb la seva història.

La seva sala de concerts −una de les més singulars del món− ha estat durant cent anys l’escenari privilegiat de la vida concertística, nacional i internacional de la ciutat de Barcelona. Una perla arquitectònica del Modernisme català que ha esdevingut, amb el pas de les dècades, un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya i que és, actualment, la única sala de concerts modernista patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (4 de desembre de 1997).

Les darreres dècades, el Palau de la Música Catalana ha viscut la renovació i consolidació de l’Orfeó Català, la creació del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (1990) i de l’Escola Coral de l’Orfeó Català (1999), i la remodelació i ampliació de l’edifici modernista per l’arquitecte Oscar Tusquets amb l’auditori del Petit Palau i la nova Plaça del Palau.

…

El nostre últim catxe del dia de Sant Jordi. Hem anat força tard, a la nit, i ens ha deixat amb la boca oberta el Palau il·luminat.  ES IMPRESSIONANT

Aquest l'ha trobat el nen... que desprès d'uns minuts de recerca a dit... aqui aqui!!! tot emocionat

 

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

L'origen més remot de la Catedral de Barcelona correspon a una basílica de tres naus que al-Mansur va destruir l'any 925. Les restes d'aquesta basílica es poden veure al Museu d'Història de la Ciutat. Cap al 1046 es va començar la construcció d'una nova seu per iniciativa del bisbe Guislabert. D'aquesta seu no se'n tenen gaires referències: se suposa que ocupava part de l'edifici gòtic, però se'n conserven alguns dels elements romànics.

La basílica actual es va començar a construir el 1298 durant el bisbat de Bernat Pelegrí i el govern del rei Jaume II, anomenat El Just. Aquell any, la capella de Santa Llúcia, d'estil romànic tardà, ja existia. Però tot va anar molt lent: la cripta de Santa Eulàlia i el cor són del final del segle XIV; el claustre, del segle XV; el rerecor i l'orgue, del segle XVI, i la façana va quedar inacabada fins al principi del segle XX.

Van ser els arquitectes Josep Oriol Mestres i August Font i Carreras els qui van acabar les obres, inspirant-se en un dibuix del principi del segle XV de l'arquitecte francès Mestre Carlí; així, doncs, no és d'estil gòtic català, sinó nòrdic. Aquesta façana té 70 metres d'alçària i està coronada amb una imatge de santa Helena, de l'escultor Eduard Alentorn.

Al claustre hi ha un sortidor on el dia de Corpus es fa ballar l'ou, i també hi ha un estanc amb tretze oques blanques, sempre tretze, que són els anys que tenia santa Eulàlia, segons diu la tradició o la llegenda, quan la van martiritzar.

…

No es dona mes que anar a la recerca d’aquest catxé el día de Sant Jordi. La plaça a tope, i quan diem a tope es “A TOPE” amb majuscules, a mes a més i havía un grup de nois ballant i fent salts acrobatics, amb la qual cosa encara s’hi congregaba mes gent, si es que aixó era possible, pero con “nocturnidad i alevosia” que deia aquell vam atacar el catxé, amb molt de cuidado de que no ens veiesin i vam loguejar.

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

L'Arc del Triomf va ser construït l'any 1888 amb maó vermellós a l'estil mudèjar com a entrada principal de l’Exposició Universal, que va tenir lloc al Parc de la Ciutadella.

El disseny de Josep Vilaseca i Casanovas sobresurt respecte a altres, en particular a l'Arc del Triomf de Paris - pels seus colors vermellosos pel maó empleat, a l'estil mudèjar, estil amb els orígens a l'arquitectura àrab. L'arc està decorat amb estàtues. La part frontal, de Josep Reynés, mostra la ciutat de Barcelona donant la benvinguda als visitants. L'altra part, dissenyada per Josep Llimona, mostra la cerimònia d'entrega de premis.

La corona de l'Arc està adornada amb l'escut d'armes de la ciutat de Barcelona. La resta de províncies espanyoles també apareixen al voltant de la corona i està decorat amb 12 estàtues de dona que simbolitzen la fama.

…

El vam trobar a les fosques

Hi havia un senyor molt a prop del catxe, bé, a on ens pensàvem que hi era. Després de estar-li fent la "mirada del tigre" durant una estona el senyor em sembla que s'ha espantat i ha pensat... marxo d'aquí que aquest a aquestes hores no hem portaran res de bo... je je je... ho hem aconseguit.. via lliure per recercar...

Peró.... on ens pensàvem que hi havia de ser no hi era.. però no estàvem a temps de dir-li al senyor que tornés... je je je... després d'una nova exploració del terreny hem suposat on devia ser... i efectivament.. allà hi estava

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

És la segona estació més important de Barcelona, després de Sants, per ser capçalera dels trens de Llarga Distància que es dirigeixen cap a França i ser capçalera de bona part dels regionals que provenen del sud i l'est de Catalunya. Però és la gran estació de Barcelona, ja no pel nombre de trens que hi circulen actualment, sinó per l'espectacular i monumental arquitectura.

El nom d'Estació de França era usat anteriorment a la construcció de l'actual edifici de 1929. L'empresa Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà l'any 1875 amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 20 de gener del 1878 va inaugurar el tram fins a Portbou creant la connexió internacional amb França.

L'actual Estació de França fou dissenyada per l'arquitecte Pedro Muguruza, construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant, i fou inaugurada per Alfons XIII l'any 1929 en motiu de l'Exposició Internacional. Els edificis envolten les vies en forma d'"U" i en ells s'usen materials luxosos com marbre, bronze, vidrieres decoratives, etc.

Les dotze vies i set andanes situades dins la "U" estan cobertes per dues marquesines metàl·liques de 29 metres d'alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l'esquerra. Completen les instal·lacions de l'estació dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i diverses vies d'estacionament. A més a més, a la sortida de l'estació i a l'esquerra del túnel de la línia general hi ha un altre túnel per al manteniment dels trens.

…

Aquest catxé el vam atacar la nena i jo. L'hem trobat ràpidament, únicament hem hagut d’esperar que una manada de geomugles marxés per loguejar amb seguretat pel catxé. Tot i que es visible fent una mirada “geocatxera” es fusiona molt bé amb l'entorn.

 

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

Trobat molt,pero que molt ràpidament, quan marxavem de Barcelona per una visita turística que vam fer el dia de Sant Jordi.
Ha sigut tan ràpid que ni hem parat el cotxe, l'he aturat un segon al mig del carrer, surtim, el trobem, loguegem i continuem la nostra marxa. Quan ja haviem marxat ens vam adonar que no li vam fer la fotografía que fem a tots els catxes…

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aqui