El nom del catxé defineix perfectament al mateix… pero que … fa això aquí)
A la segon ha sigut la vençuda. Després d'un primer intent aquesta vegada si que l'hem trobat.. ja de fosca nit! i amb l’ajuda de llanternes i les llums del cotxe.
De tornada cap a casa els nens hi han estat donant-l'hi "al tarro" per imaginar-se que fa aquesta andròmina aquí plantada.
La Vila Closa d’Altafulla és l’antic nucli medieval emmurallat. Tanmateix, la major part de les cases que es poden contemplar van ser bastides durant el decurs del segle XVIII, una època de gran desenvolupament a la població, mercès a l’exportació de productes agrícoles cap a les colònies americanes. Això va fer néixer una potent oligarquia local i va provocar un gran creixement demogràfic. En els setanta anys posteriors a 1718 la població va passar de 728 a 1724 habitants. El conjunt d’edificacions sorgides d’aquest impuls conforma una trama urbana de gran interès històric, arquitectònic i turístic.
Aquest es la segona vegada que l’intentem, en aquesta vegada amb èxit. Ja fa molt de temps que ho vam probar per primera vega però no el vam trobar, creiem que per por a ficar la má al lloc correcte, aquesta vegada, el valor de la mare ha ajudat a trobar-lo.
Les llegendes sobre bruixeria han embolicat, tradicionalment, a la població marinera d’Altafulla, que s'ha impregnat d'un cert misteri, perceptible en el transcórrer per carrers i places.
Fer-se un volt pel nucli medieval de la Vila Closa es converteix en un descobriment constant, entre restes de muralla, torres circulars i portals. La siluetes del Castell i de l'Església combinen amb edificis nobles, arquitectònicament singulars. La màgia dels racons, la bellesa del paisatge, les reminiscències del passat pesquer de Botigues de Mar, en el Passeig Marítim, o la importància dels jaciments de la Vil.la Romana dels Munts, nascuda de la influència de la Tarraco Imperial, constituïxen una bona ocasió per a traslladar-se al passat i recrear-se en l'embruixament que desprèn Altafulla
Durant el segle XVIII van anar construint-se, arrenglerats davant la sorra de la platja, petits magatzems on els pescadors hi desaven els estris de feina i els comerciants hi emmagatzemaven els productes destinats a les colònies.
El barri de les Botigues va sorgir al començament del segle XX, quan aquells antics magatzems es van anar transformant en vivendes i utilitzades com a residències d’estiueig. La major part d’elles s’han anat reconvertint en cases més modernes, però s’ha pogut mantenir l’estructura original que ha donat lloc al modern passeig de les Botigues del Mar.
Entre les cases més antigues cal destacar la Casa de l'Arc, amb la seva característica volta i els seus finestrals de pedra.
…
Aquest catxé es molt facil de trobar, pero dificil de treure del seu amagatall per la quantitat d’ulls que hi han observan-te, pero, quan portes crios, la feina es mes senzilla.
Forum
La vila romana dels Munts, està situada a la població de Altafulla. Va ser construïda en l'època d'August i habitada almenys fins al S.VII. Era una casa de camp que comptava amb tres conjunts termals, un d'ells amb més de una dotzena de estancias.Está decorada amb mosaics, plaques de marbre de diferents procedències i estàtues
Amb aquest catxé donem per finalitzada la serie “Huellas del Imperio” que vam començar el passat 28 de Febrer de 2010
Aquest catxé està amagatall als penyasegats de Tamarit, espai protegit entre les platges de La Mora i Tamarit.
Fàcil d'arribar amb nens que caminin des de La Mora.
Entre les platjes de La Mora i Tamarit, hi ha espai litoral protegit, de gran interes pel seu paissatge i la seva vegetació, entre les que destaquen les savines, molt tipiques de aquesta área del litoral.
Per arribar-hi el itinerarí recomanat es seguir el camí des de la Mora. S’ha d’anar seguint els indicadors vermells, fins al final del passeig de ronda, llavors seguir els indicadors verds, fins a sortir als penyasegats.
Una vegada allà el Gps fará la resta…
Hem aprofitat que ens ha agradat el lloc per donar-li ales a un nou trabelbug propi que hi portavem, esperant que visiti força paissos i catxés.
Cuenta la leyenda que hace ya muchos, muchos años una bonita princesa se enamoró de un soldado. El rey, bajo ningún concepto permitiría dicha unión, pues como en todas las historias, el ya tenía un flamante y rico esposo destinado para ella.
La princesa, cansada de suplicarle y rogarle a su padre que la dejase ser feliz al lado del hombre que el destino puso en su camino, juró que si la obligaba a casarse con otro hombre, se quitaría la vida con su real puñal. El rey, desesperado y conociendo a su hija, decidió reclutarla en una torre que mandó construir expresamente para ella, ya sí impedir que su hija cumpliera su juramento.
La vigilancia de la torre fue ordenada a un dragón marino que vivía en una gruta cercana. El fiero y temido dragón, se encargaría de que nadie se acercara a la princesa, y la protegería con su vida si fuese necesario, tal y como el rey le había encomendado.
Torre de la Mora #2:
L’he trobat mentres la resta de la familia esperava a una taula d'un restaurant proper que ens portessin el menjar.
Quan he arribat m'he dit.... avui hem mullaré els peus i alguna cosa més... la riera portava mes de 1/2 metres d'aigua, pero atent a altres logs he vist que no ho havia de fer. Una estoneta més tard estava al meu poder.
Torre de la Mora #3:
Un altre catxé que hi hem pensat… a aquest segur que ens mullarem, pero tenint en compte les condicions metereológiques i mirant sempre les onades ens hem ficat a la “cova del drac”, aixó si.. deu n’hi do el que deu de menjar per que fá molta mala olor…
Un cop a dins, bufar i fer ampolles, el petit de la casa el va trobar.
Per veure més detalls del catxé Torre de la Mora #2 prem aquí
Per veure més detalls del catxé Torre de la Mora #3 prem aqui
